Resultats de la cerca
Es mostren 2775 resultats
La Corona de Aragón
Periodisme
Diari de tarda en castellà fundat a Barcelona l’1 de novembre de 1854, a l’inici del Bienni Progressista, per Víctor Balaguer com a òrgan d’una aliança entre els elements progressistes avançats i autonomistes dels territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa.
En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit
suanpan
Matemàtiques
Tipus d’àbac originari de la Xina, on és emprat encara actualment.
Conegut des de temps molt antic, consisteix en un tauler amb una barra transversal que separa dues zones proveïdes d’una sèrie de barretes paralleles amb dues boles a la part de dalt i cinc a la de baix Les boles són desplaçables i tenen un valor de 5 les de la part superior, i d’1 les de la inferior Les distintes columnes representen unitats, desenes, centenes, milers, etc, respectivament Acostant un cert nombre de boles cap a la barra transversal, hom pot representar un nombre decimal qualsevol
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
Dionís Escorsa i Cruells
Industrial.
El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebò, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’Estat espanyol i que el 1920 es transformà en les importants Foneries Escorsa, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat L’empresa, que ocupà fins 200 obrers, fallí i tancà el 1966 El seu fill, Alexandre Escorsa i Sòria Barcelona, 13 de desembre de 1877 - 13 de febrer de 1947, se separà de la societat i fundà, amb Leonard Leprevost, l’HAMSA i altres empreses
Santa Bàrbara (Anglès)
Art romànic
El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa
Santa Maria de les Illes (Castellcir)
Art romànic
Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions
estació de classificació
Transports
Estació destinada a rebre trens de mercaderies de diferents procedències, separar els vagons i formar nous trens per a destinacions determinades.
Actualment, són aquestes installacions les més automatitzades del ferrocarril, sobretot si els vehicles van proveïts d’enganxalls automàtics En arribar un tren, hom separa els vagons o grups de vagons i els deixa anar per una via en pendent esquena d’ase i els dirigeix cap a un feix de vies, una per a cada destinació Automàticament hom llegeix el número de cada vagó, el pes i la velocitat i, mitjançant un ordinador, fa anar les agulles i frena perquè cada vagó arribi just a formar el nou tren
Teresa Gil de Vidaure
Història
Dama navarresa, senyora de Xèrica, amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i, per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella Fou mare de Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe , legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims Sobrevisqué al rei
Juan de la Cosa
Navegant i cosmògraf, amb títol de pilot de la Casa de Contratación de Sevilla.
Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina