Resultats de la cerca
Es mostren 3677 resultats
sodat | sodada
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració Amb aquest objectiu, el tractat ampliava els poders dels òrgans de govern la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols per unanimitat, i el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l’adopció definitiva de resolucions
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres de Roger de…
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
Commemoracions de Pere Albert
Historiografia catalana
Tractat de dret feudal europeu escrit vers el 1250 pel jurista i eclesiàstic català Pere Albert.
Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que posteriorment fou…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
concordat
Cristianisme
A partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
A l’edat mitjana rebien el nom de concordat tota mena de convencions entre els bisbes i els poders laics o els monestirs Els primers concordats foren signats després de l’emancipació de l’Església de la tutela temporal la convenció de Londres 1107 i la de Worms 1122, aquesta última entre Calixt II i Enric V Alexandre III i Frederic I 1176, Innocenci III i Frederic II 1212 i Climent IV i Carles d’Anjou 1265 sobre la investidura de les dues Sicílies firmaren uns altres concordats de caràcter polític Aquest tipus de tractat era conegut amb el nom de concòrdia a la corona…
tractadista
Persona autora d’un tractat o de tractats.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina