Resultats de la cerca

El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…

Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del segle IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al segle XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Venen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte…

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…

Situat en ple Eixample de Barcelona, en la seva creació fou decisiva l’actuació de Valentí Carulla , que aconseguí els recursos de l’Administració per al nou hospital A l’inici funcionà gairebé exclusivament en règim de beneficència, i el cos d’infermeria era format majoritàriament per monges Tanmateix, amb el temps passaren a exercir-hi facultatius prestigiosos, com ara August Pi i Sunyer o  Moisès Broggi , que durant la Guerra Civil es feu càrrec de l’únic servei d’urgències Posteriorment continuà essent un dels centres capdavanters de l’atenció hospitalària a l’Estat espanyol Josep Maria…

Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I Uribe Perdita…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Situació Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació M Anglada L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa Mapa 256M781 Situació 31TDG524837 Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa Prop del límit dels antics termes de Beget i Freixenet de…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…