Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
El marc històric del romànic del Vallespir
Antecedents de la prehistòria a la fi del Baix Imperi Dolmen de la balma de Na Cristiana l’Albera, l’any 1993, quan s’hi practicaven excavacions J Castellví No fa gaires anys que la coneixença de l’ocupació humana al territori del Vallespir, pel que fa a èpoques prehistòriques, es limitava a uns escassos jaciments arqueològics en coves, com a Montboló o Can Pei Montferrer, i a unes prospeccions efectuades en jaciments a l’aire lliure situats prop del Voló i dirigides per J Abélanet Més recentment, dos equips d’investigadors han iniciat una sèrie de prospeccions arqueològiques de manera…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
Santa Maria de Solsona
Art romànic
Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme L Prat Una vista del campanar de l’església L Prat Situació L’església de Santa Maria de Solsona —catedral, des de l’erecció del bisbat solsoní, l’any 1593— és al sector sud-oriental del clos urbà medieval que fou emmurallat el segle XIV Mapa 330M781 Situació 31TCG775504 RPA Història Vista, des de llevant, de l’església, tal com apareix en una postal del cornençament del segle XX Fotografia de l’indret de l’entrada a l’església, tal com era al començament del segle XX L’evolució urbana de Solsona durant el…
L’Alt Penedès
Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…
Redistribució de l’hàbitat del Berguedà
Art romànic
Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…
El Solsonès
Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…
El Barcelonès
Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat catalana, és…
El marc històric del romànic de la Fenolleda
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Famós crani de l’home de Talteüll, que visqué entre 350 000 i 450 000 anys enrere, trobat a la cova de l’Aragó, en un territori inicialment del Perapertusès, ara unit al Rosselló J Abélanet La prehistòria i la història antiga de la Fenolleda i la veïna comarca del Perapertusès estan íntimament relacionades Per això hem optat per estudiar-les conjuntament, tot incloent els jaciments dels municipis de Vingrau i Talteüll amb el famós jaciment de la cova de l’Aragó, ara de la comarca del Rosselló, però que havien format part del…
La Ribagorça entre els segles VIIII XII
Art romànic
La marca tolosana El naixement de nuclis de resistència en aquestes valls, en principi sense una línia d’evolució unitària, sembla produir-se cap a la fi del segle VIII a recer d’una ocupació musulmana més aviat simbòlica, d’unes estructures sòcio-econòmiques primitives i cada vegada més desconnectades de la terra plana, i de l’entrada en acció dels carolingis, fet que donà prioritat a les ancestrals relacions aquitanes, mentre la vall de l’Ebre era l’escenari de contínues lluites per l’hegemonia entre els governants muladís i els emirs cordovesos Per bé que no hem de creure en migracions en…