Resultats de la cerca
Es mostren 535 resultats
Veloz Films
Cinematografia
Distribuïdora dedicada al lloguer de material subestàndard i a la programació i projecció de sessions a domicili.
Creada a Barcelona a final de la dècada del 1940 per Juan García Velázquez, distribuïa films en 16 mm per Catalunya, Aragó i les Balears El 1962, J García passà a ser gerent dels laboratoris de doblatge Parlo Films, i en no poder-se fer càrrec de l’empresa, l’adquirí l’advocat i fiscal de l’Audiència de Barcelona, Manuel Sala Bellsolell de la Torre Barcelona 1911 – 2001, client i programador, que la rellançà L’any següent, el nou propietari adquirí els fons d’Àries Films i augmentà l’oferta de títols, muts i sonors, en 16, 9, 5, 8 i súper-8 mm, adients per a sessions de cineclub, cinefòrum,…
Daniel Carbonell i Casanovas
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb els títols d’enginyer industrial i de direcció i administrració d’empreses per ESADE, es diplomà en acústica i electroacústica a l’Universitat de Surrey, Anglaterra Collaborà com a crític musical en "Fotogramas" i "La Vanguardia" i fou membre fundador del Jubilee Jazz Club Treballà per a Fono España de Madrid el 1963, i fundà a Barcelona els Estudis Carbonell Centre Integral de So, dels quals en fou gerent i director tècnic Al principi només gravà música i falques radiofòniques, i fou un dels primers que emprà multipistes en publicitat El seu prestigi en aquest terreny propicià que…
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…
Jaume Balagueró i Bernat
Cinematografia
Director.
Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…
Pere Sallent i Puigcercós
Cinematografia
Empresari exhibidor de cinema.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 El 1982 s’incorporà a l’empresa familiar de sales de cinema iniciada pel seu avi, Pere Sallent, el 1944, quan obrí una sala d’exhibició a Cerdanyola del Vallès, el Kursaal, negoci que continuà des del 1951 el seu pare, Josep Sallent, i que amplià amb la compra o gestió de petits cinemes de poblacions veïnes El 1962 amplià el Kursaal de 500 a 1800 butaques i hi incorporà un projector de 70 mm, entre altres innovacions, i el 1968 remodelà novament la sala En incorporar-se Pere Sallent a la direcció, hagué d’afrontar la…
videovigilància
Dret
Ús de càmeres de vídeo per les forces i els cossos de seguretat en llocs públics, siguin oberts o tancats.
La seva installació es troba subjecta a un règim d’autorització per una comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia i ha d’estar justificada per una situació de protecció concreta La videovigilància es troba limitada pels drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a la inviolabilitat del domicili La captació de les imatges i els sons també estan subjectes a la llei de protecció de dades El règim de la videovigilància es troba previst a la Llei de les Corts Espanyoles 4/1997, de 4 d’agost
edició no lineal
Electrònica i informàtica
Sistema d’edició digital de vídeo que permet, per mitjà d’un programari, tractar les imatges com si fossin arxius.
Això fa possible actuar en qualsevol punt, fotograma o seqüència independentment de l’ordre en què hagin estat enregistrats
videolector
Electrònica i informàtica
Comunicació
Aparell que permet reproduir imatges i sons enregistrats en una cinta de vídeo, però que no n’hi pot enregistrar.
cinta magnètica
Electroacústica
Cinta emprada en els sistemes d’enregistrament magnètic d’informació (so, imatge, o qualsevol tipus d’informació codificada), que constitueix el suport on és fixada aquesta informació.
És composta d’una base de sustentació, o cos, i d’una emulsió magnètica on és fet pròpiament l’enregistrament La base pot ésser d’acetat de cellulosa o bé de polièster, policlorur de vinil, Mylar , etc L’acetat de cellulosa és higroscòpic i amb el temps es pot deformar, mentre que el polièster, no L’emulsió magnètica, que inicialment era sempre d’òxid de ferro gamma vermell Fe 2 O 3 , ha passat a ésser d’altres substàncies els nous pigments més utilitzats per a àudio són el diòxid de crom CrO 2 , el ferro cobalt format per cristalls de Fe 2 O 3 dopats amb cobalt i finalment el format per…
art electrònic
Art
Art fet amb mitjans tecnològics.
Des del segle passat, l’aparició de sistemes mecànics de reproducció d’imatges ha obert un gran ventall de possibilitats per a referenciar la realitat A mesura que han sorgit nous mitjans, han aparegut noves consideracions respecte a la mateixa noció de l’obra d’art Això ha ocasionat una situació de certa tensió entre aquesta nova concepció i l’herència del Romanticisme i el Modernisme, basada profundament en la noció de creador individual i d’espectador reactiu i no interactiu La virtualitat ha significat la possibilitat d’ésser a diferents llocs al mateix temps, qüestionant les nocions de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina