Resultats de la cerca

Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…

Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’honors oficials…

S'inicià a “La Silhouette” 1830 i “La Caricature” 1831-34, on les seves sàtires contra el rei Lluís Felip el portaren a la presó Ingressà després a “Charivari”, on ja collaborà gairebé sempre Morí pràcticament cec Amic de Corot i de Daubigny, la seva pintura no té res a veure amb la d’aquests Fou presentat el 1848 amb La République , i tot i que tocà la temàtica religiosa, la mitològica i la literària, les seves obres més remarcables són les de temàtica social o quotidiana Vagó de tercera , Metropolitan Museum, Nova York El seu estil, independent, es caracteritza per una…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics, i l’Etnològic…

Llicenciat en filologia moderna i doctor en filologia francesa per la Universitat de València, és professor d’aquesta universitat Es va iniciar com a actor en el teatre independent i dirigí el grup Carnestoltes A més, ha traduït molts textos dramàtics i ha dirigit nombrosos muntatges d’obres de teatre per a l’escena —Shakespeare, Molière, Goldoni, Ibsen, Txékhov, T Williams o Rodolf Sirera— i per a la televisió Com a dramaturg, ha publicat les obres Memòries de la coentor 1977, Totus Tous, comèdia familiar inundada 1982 1998 i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la “Fabella Aenaria” con sus alumnos…

S’inicià al Club Bowling Prat el 1984 Fitxà pel Club de 7 a 9 1986-2000, i el 2001 passà al Club Bowling Diagonal Tingué com a entrenadors Leo Klitte, Lluís Montfort, Melvin Ocando, Wladimir Cornet i Luz Adriana Leal Guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals, per parelles, per trios i per equips, i unes quantes Lligues Ha estat trenta-nou vegades internacional amb la selecció espanyola 1990-2008, amb la qual guanyà l’Obert d’Egipte 2007, i nou vegades amb la selecció catalana a partir del 2008, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 2012 Entre el 2001 i el 2012…

Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se’n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n’és un resum, en…

En la temporada 1948-49, formà un equip al Collegi de les Escoles Pies del carrer de Balmes de Barcelona que l’any següent es convertí en el juvenil del Futbol Club Barcelona Passà al segon equip barcelonista, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1953, i arribà al primer equip, actuant sempre com a mig esquerra Obtingué la medalla d’or de la IV Setmana Internacional Esportiva Universitària de Sant Sebastià i la del Torneig del Centenari de l’Hoquei Francès 1955 Jugà cinc vegades amb la selecció catalana i sis amb l’estatal, amb la qual aconseguí la medalla de bronze en els Jocs…

Practicà diversos esports aquàtics i de muntanya Membre del Club Esportiu Xinoxano Orientació, guanyà el campionat de Catalunya de cicloorientació 1997 i el d’Espanya de bicicleta de muntanya 1999 Especialitzada en curses d’orientació i raids de muntanya, guanyà el Non Stop Vic i l’Outdoor Challenge Pyrinees 1997, la Transgrancanària i el Trial Aneto 2009, el Sant Llorenç Savall i l’Alpino Jarapalos 2008, 2009, la Mara-thon des Sables 2010, la The Coastal Cha-llenge Costa Rica, 2011 i la Transvulcania Ultramaratón Isla de La Palma 2011, entre d’altres Formà part de l’equip campió de la Copa…

Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…