Resultats de la cerca

Vida i obra Fou frare trinitari Estudià gramàtica a la Universitat de València L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649 Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preillustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels…

Situació Sector del paviment i dels murs de l’església, avui pràcticament invisibles, en una fotografia presa en l’excavació de l’any 1976 J Tous Els escassos vestigis de l’antiga església de Santa Coloma de Surri se situen a tocar el mur de llevant del cementiri d’aquesta població, situada a 2 km de Ribera de Cardós, en una situació eminent sobre la vall JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH542143 Història L’esment més antic de què tenim notícia del lloc de Surri és en el document conegut com la “interpolació de l’auctoritas ” —del document de donació atorgat pel comte Frèdol a favor del monestir…

Situació Antiga torre del castell, integrada a la part ponentina de l’església parroquial actual, que ha estat aprofitada com a campanar ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea Els vestigis d’aquest castell, del qual només resta una torre, són al mateix poble de Bolquera, al costat occidental de l’església parroquial de Santa Eulàlia Cal relacionar aquesta antiga fortificació amb la via propera que passava pel coll de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 4’ 47” E El poble de Bolquera és situat al N del pla de la Perxa, a banda i banda del riu homònim S’hi arriba, partint…

Situació Vista de conjunt d’aquesta primitiva església parroquial, ara residència d’una petita comunitat monàstica Arxiu Gavín L’església de Collsabadell, bastida a una altitud de 240 m sobre un turó, és situada a la riba esquerra del riu Mogent, al nord-est del municipi de Llinars Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 S’hi arriba per la carretera C-251 de Llinars a Sant Celoni, on al punt quilomètric 12,1, poc després de Llinars, cal trencar cap a l’est per un camí sense asfaltar que mena directament a l’església Actualment hi viu una comunitat de religioses a qui es pot demanar la visita al…

Casa del fabricant d’indianes JP Canals, baró de Vallroja, Barcelona, ASallent, 1783 MHCB / GS Els monarques de la dinastia dels Borbó, fins al rei Carles III inclòs, van concedir quaranta-un títols del regne a Catalunya vint marquesats, dos comtats, disset baronies i dues grandeses d’Espanya per a unir a títols del regne ja concedits De la mateixa manera que Felip II, de la dinastia dels Àustria, amb motiu de les Corts del 1599 va fer una copiosa promoció en els distints graus de nobles del Principat, també Felip IV després Felip V d’Espanya ascendí a la categoria de títols del regne…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Joan de les Abadesses W, Sant Pau de Segúries W i Camprodon N, els tres del Ripollès, i amb Montagut i Oix NE i E, Sant Joan les Fonts E, Olot S i Riudaura S Comprèn gairebé tota la vall de Bianya, drenada per la riera de Bianya, que és formada per la de Sant Ponç d’Aulina i el torrent de Santa Llúcia de Puigmal Aquesta vall és configurada al N per les serres de Capsacosta 1111 m i de Malforat 915 m i a migdia per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m, que la separa de la vall de Ridaura El terme comprèn també l’antic municipi de la…

Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035 En resta en peu la capçalera, convertida el segle XV en una capella més reduïda No té culte des del segle passat, i es convertí en un edifici per a usos agrícoles

Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer

Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils  o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV