Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Lledó, de 13,5 km 2 , és a les Garrotxes d’Empordà, a la vall alta del Manol, accidentada pels darrers contraforts orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont que, a ponent del terme municipal, al límit amb el municipi de Cabanelles, formen l’interfluvi entre les conques de la Muga i del Fluvià El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que neix a la vora del cap de municipi i el travessa A migdia i, sobretot, a llevant, els terrenys són menys accidentats i davallen suaument vers la plana Al NE el municipi limita amb Cistella per la riera de…

Situació i presentació És al peu dels vessants meridionals de la serra de Cadí, a la vall del riu de la Vansa El terme tradicional de la Vansa tenia una extensió de 57,1 km 2 , fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 48,98 km 2 , i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols Administrativament el municipi limita al N amb Alàs i Cerc i amb Cava, a l’E amb Josa i Tuixén, i amb la Coma i la Pedra Solsonès, al S contacta només puntualment amb el terme d’Odèn Solsonès, i continua vers el SW amb Fígols i Alinyà, i a l’W amb el Pla de Sant Tirs El municipi es configura…

Situació i presentació És situat a la vall emmarcada pels cingles d’Arbolí i de la serra de la Mussara, al N, i per les muntanyes del Mirador o del Molló 915 m, al límit amb el Priorat, i de Puig Cerver 831 m, a l’W Pel coll de Cortiella, obert entre Puig Cerver i el Mirador, una llengua del territori municipal s’endinsa pel Priorat en direcció a Porrera És drenat bàsicament per la riera d’Alforja, a la qual conflueixen, entre d’altres, els barrancs de la Canaleta, dels Llobregats, de les Comes, del Roure i de les Creus el barranc de les Valls, a la capçalera de la riera de les Voltes, la…

Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds entre 700 i 924 m El sector…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita al N i a l’W amb el terme de Lleida, al S amb Aspa, a l’E amb Puigverd de Lleida, al SE amb Castelldans Garrigues i al NE amb Torregrossa Pla d’Urgell El terme està situat a la plana regada pel canal d’Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al N, mentre que a la part meridional s’acosta al de les plataformes garriguenques A més del canal d’Urgell, drena el terme el torrent de la Femosa, que passa per la part N procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al…

En general les àrees deprimides argilenques o margoses miocèniques són envoltades per crestes de materials calcaris lutecians L'aprofitament del sòl implica 3039 ha de terres conreades 1984, és a dir un 50% de la superfície total del terme, i 2018 ha de forestal les 2778 ha de secà 1054 ha en guaret són ocupades fonamentalment per oliveres 772 ha, vinya 450 ha, ametllers 345 ha i una mica per cerealicultura tradicional a les 261 ha de regadiu es destaquen els fruiters, amb 75 ha especialment pomerars, i les hortalisses 50 ha obtenen, en llur majoria, l'aigua de fonts, sotmesa a un règim…

La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…

Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…

Situació Detall del parament del mur de llevant, amb espitlleres disposades en ziga-zaga D Ferran Aquest castell es troba al vessant est del torrent de Vallparadís, avui al mig del nucli urbà de Terrassa, i això no ens permet veure clarament les característiques del paisatge on fou bastit Malgrat que només és construït a uns 300 m d’altura i que tres de les seves façanes són en un lloc avui pla, cal pensar que en els orígens era situat estratègicament, ja que pel costat de ponent dominava tot el barranc de Vallparadís on durant el segle XII trobem documentada l’existència dels horts i els…