Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
Melià Hotels International
Economia
Cadena hotelera.
L’origen de l’empresa prové del primer hotel obert el 1956 per Gabriel Escarrer Julià a Palma, Mallorca Al llarg de la dècada següent s’expandí per les Balears i posteriorment per la península Ibèrica, amb el nom d’Hotels Mallorquins Associats El 1976 canvià el nom pel de Sol Hotels El 1984 comprà de l’expropiada Rumasa la cadena hotelera HOTASA 32 establiments, el 1986 dos establiments de l’Empresa Nacional de Turismo Entursa i un any després obrí el primer establiment fora d’Espanya La consolidació es produí el 1987 amb l’adquisició d’Hotels Melià, que era propietat del grup…
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any,…
Alexandre Ballester i Moragues
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la companyia de Pau…
,
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…
Mare de Déu del Camí (Cambrils)
Art romànic
Santuari marià de la parròquia de Cambrils situat dins mateix de la població actual Hom li suposa un origen coetani al de la formació de la vila de Cambrils, a mitjan segle XII La primera notícia coneguda, però, és del 1214, quan l’arquebisbe Ramon de Rocabertí li feu una donació Es coneixen també bastants llegats testamentaris fets al segle XIII, com el de Guillem de Tarragona, el 1230 Un d’aquests llegats, del 1287, era destinat per a la construcció d’un cor D’aquesta mateixa època també es coneixen algunes fundacions de beneficis, i fins hi ha notícia que tingué el favor reial…
Santa Eugènia d’Ainet de Cardós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Les primeres notícies conegudes del poble i de l’església d’Ainet de Cardós es troben en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós del 1146, en què els habitants d’Asnet es comprometien a servir l’església “ faciant illam ecclesiam cantare et inluminare ”, i en contrapartida el clergue de Sant Martí havia de servir l’església d’Ainet Santa Eugènia d’Ainet figura en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades, entre el 1314 i el 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Segons el llibre de la dècima del 1391, el capellà d’Ainet havia de pagar la quantitat de…
Castell d’Eroles (Tremp)
Art romànic
Aquest castell és citat per primera vegada l’any 893 en la venda que Emerà, la seva muller Adevora, Emolat i la seva muller Sirga feren a Teodilà d’una vinya situada “ in castro Erolas, in loco que dicitur ad Cunio ” A la segona meitat del segle XI, el castell reapareix com a afrontació occidental dels castells de Llimiana i Mur 1055, 1056 i oriental del castell de Castissent 1077 Entre el 1061 i el 1098 Dou, intitulat baró d’Eroles, i el seu germà Oliver posaren llur honor sota la protecció del comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1149 els comtes Arnau Miró I i Oria establiren una convinença…
Castell dels Mòros (Caudièrs de Fenolhet)
Fortificació situada a l’E del Serrat dels Avets, a l’obaga de la vall lateral que, des del pla de Caudièrs, porta al coll de Sant Loís Les restes són situades exactament sota un giravolt que fa la carretera en aquest indret Aquesta construcció tenia una planta quadrangular Actualment se n’ha conservat l’angle nord-est, que és acabat amb un esperó prominent L’alçada d’aquest mur arriba als 5 m El mur est, a l’interior, té ara una longitud d’uns 14 m l’esperó sobresurt uns 10 m més El mur nord, també a la cara interna, fa uns 23 m de llargada, bé que segurament era almenys uns 10 m més …
Benet Brell i Clos
Música
Compositor i organista.
A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue El 1803 entrà al monestir com a monjo Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició 1804, amb obres vocals d’una certa envergadura La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès 1808-14, que destruí completament el monestir El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres musicals per a la…
Pietro Andrea Ziani
Música
Compositor i organista italià, oncle de Marc’Antonio Ziani.
Serví com a organista a l’església de Sant Salvador a Venècia Del 1657 al 1659 ocupà la plaça de mestre de capella a Bèrgam El 1663 es traslladà a Viena, on fou vicemestre de capella de l’emperadriu Elionor El 1667 abandonà Àustria i tornà a Itàlia, on entre el 1669 i el 1677 treballà com a primer organista a Sant Marc de Venècia com a successor de F Cavalli Pels volts del 1678 fou nomenat organista honorari a la cort de Nàpols i, finalment, ocupà la plaça de mestre de capella de la cort 1680 PA Ziani fou una de les figures més rellevants de la primera generació de compositors de l’anomenada…