Resultats de la cerca
Es mostren 15545 resultats
El que cal saber de la postmaduresa
Es considera que un nounat és postmadur quan neix després de les 42 setmanes de gestació comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare Si bé la major part dels nounats postmadurs no experimenten cap trastorn remarcable, aquesta situació pot provocar greus trastorns —entre d’altres, anòxia neonatal o hipoglucèmia—, que poden comportar seqüeles, com ara paràlisi cerebral o retard mental, i fins i tot la mort Els mitjans tècnics emprats actualment permeten de calcular amb una gran precisió l’edat de gestació i controlar l’estat del fetus, de manera que si…
Símptomes i signes patològics del sistema reproductor
Patologia humana
Les malalties i els trastorns que afecten el sistema reproductor originen manifestacions molt diverses que poden produir diversos símptomes —molèsties subjectives—, o bé diversos signes , és a dir, alteracions objectives que poden ésser percebudes tant per la persona afectada com per d’altres De totes maneres, moltes d’aquestes manifestacions són degudes en alguns casos també a alteracions que afecten predominantment òrgans que no corresponen al sistema reproductor, de manera que se n’ha d’aclarir l’origen amb el procediment diagnòstic més oportú en cada cas Entre les…
El que cal saber de la tenonitis i tenosinovitis
Patologia humana
La tenonitis és la inflamació d’un tendó i la tenosinovitis consisteix en la inflamació de la beina que l’envolta Aquests trastorns, molt freqüents, en general són deguts a la realització de moviments sobtats, intensos, repetits i poc habituals Es manifesten per l’aparició de dolor en intentar d’efectuar el mateix tipus de moviment que va provocar el trastorn El tractament de la tenonitis i la tenosinovitis consisteix a mantenir en repòs la zona afectada durant algunes setmanes, de manera que de vegades cal immobilitzar l’àrea amb diversos tipus d’embenats o fèrules ortopèdiques…
espardenyer
Història
Menestral que fabrica espardenyes.
L’ofici d’espardenyer tenia una base rural era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders corder a la majoria de les poblacions Manresa 1618, Girona 1646, Martorell 1676, Vic 1749, Calaf 1774, Cardona 1778, etc Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa Només formaven un gremi separat en ciutats importants a Lleida 1665, Vilafranca 1729, Reus 1804 A València eren units amb els esparters ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758 assoliren llur millor moment al s XVIII, i foren…
escudella
Gastronomia
Plat d’arròs i fideus o qualsevol altra pasta, sovint de sèmola i fins i tot de tapioca, amb col, patates i altres verdures, cuit amb el brou de la carn d’olla o solament amb aigua i algun condiment.
L’escudella es cou per separat amb el brou de la carn d’olla i se serveix com a plat independent escudella i carn d’olla , o bé es cou amb tots els ingredients de tots dos plats i se serveix a la manera de bullit escudella de pagès o barrejada L’escudella i carn d’olla havia estat la menja més habitual de les llars del Principat És costum de menjar escudella en les diades de Nadal amb pasta grossa, generalment galets, el dimecres de carnestoltes i el sant del cap de casa, i també, en alguns indrets, per la festa major En algunes poblacions urgellenques, com la Seu d'Urgell , i…
Joe Newman
Música
Trompetista nord-americà.
Després de tocar en bandes locals d’Alabama, s’uní a l’orquestra de Lionel Hampton el 1941 Des del 1943 tocà de manera intermitent a les orquestres d’Illinois Jacquet i Count Basie en aquesta darrera esdevingué, del 1952 al 1961, un dels principals solistes Alhora, enregistrà individualment els àlbums All I Wanna Do is Swing 1954 i Salute to Satch 1956 Més endavant treballà amb Benny Goodman, amb qui feu una gira per l’URSS Fou un dels fundadors de Jazz Interaction, una organització amb la finalitat de promoure l’apreciació del jazz , sobretot a les escoles Els anys setanta…
Josef von Manowarda
Música
Baix austríac d’origen polonès.
Estudià música a Graz, on debutà el 1911 Romangué fins el 1915 en aquesta ciutat i el 1919 debutà a l’Òpera de Viena amb l’estrena de La dona sense ombra R Strauss, en el paper d’Esperit Missatger Entre el 1922 i el 1938 actuà de manera ininterrompuda al Festival de Salzburg, on destacà en El rapte del serrall , i del 1931 al 1942 ho feu al de Bayreuth, on es convertí en intèrpret de referència dels papers wagnerians, especialment de Wotan L’anell del Nibelung i Hans Sachs Els mestres cantaires de Nuremberg Des del 1935 fou membre de l’Òpera de Berlín Actuà també en teatres…
Herbert Janssen
Música
Baríton alemany.
Després d’haver participat a la Primera Guerra Mundial, estudià amb O Daniel a Berlín, on debutà el 1922 a la Staatsoper, a la companyia de la qual romangué fins el 1938 Parallelament, actuà de manera ininterrompuda al Covent Garden de Londres 1926-39 i a Bayreuth 1930-37, on interpretà els papers de Wotan L’or del Rin , La valquíria i Sigfrid , Kurwenal Tristany i Isolda i Amfortas Parsifal Abandonà Berlín el 1938, i un any més tard debutà a Filadèlfia com a Wotan Sigfrid amb la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, en la qual cantà fins el 1952 Es…
Ferdinand Frantz
Música
Baríton alemany.
Es formà de manera autodidàctica en el cor d’una església parroquial Posteriorment fou contractat per a formar part de la companyia del Teatre Municipal de Halle, on romangué fins el 1932, any en què passa a Chemnitz Actuà successivament a les òperes d’Hamburg 1937-43 i Munic a partir del 1943 També treballà amb gran èxit a Viena i Dresden Després de la Segona Guerra Mundial fou convidat fora d’Alemanya, especialment a Itàlia Scala de Milà i Teatro San Carlo de Nàpols i Anglaterra Covent Garden de Londres També es presentà amb èxit al Metropolitan de Nova York durant la temporada…
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor català.
Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan…