Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Internacional d’Atletisme, la primera edició tingué lloc a París l’any 1985 El Palau Sant Jordi de Barcelona acollí la sisena edició entre el 10 i el 12 de març de 1995 Hi participaren 602 atletes de 130 països diferents El campionat constà de 27 proves 14 de masculines i 13 de femenines i durant els tres dies de competició hi assistiren un total de 39200 espectadors La selecció de Rússia dominà el medaller amb 5 ors i un total de 10 medalles, seguida dels Estats Units, amb 4 ors i un total de 15 medalles La selecció espanyola hi participà amb 28…

Es formà al Club Beisbol Viladecans, equip on jugà sempre, especialment com a llançador encara que podia jugar en qualsevol posició defensiva i també era un gran batejador Aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei entre el 1983 i el 2001 i fou considerat tres vegades millor jugador de la Lliga 1989, 1990, 1991 Formà part de la selecció espanyola en 122 ocasions, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, vuit Campionats d’Europa en els quals assolí quatre medalles de bronze i fou escollit millor defensor del torneig el 1997, dues Copes del Món, dues Copes…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905 presentà, al…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…

Estudià viola i violí a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units, on fou deixeble de J Morel a la Juilliard School de Nova York En aquest centre cursà estudis de direcció orquestral, que després prosseguí a Tanglewood amb L Bernstein El 1955 debutà a Mèxic i en 1959-60 fou director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Saint Louis Del 1961 al 1962 dirigí l’Orquestra Simfònica de Greenwich Village Nova York i l’orquestra de la Juilliard School, on, a més, fou professor 1962-68 Entre el 1967 i el 1979 assumí la direcció de l’Orquestra de…

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La…

Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres d’òpera…

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb…

Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera La casa dels…

Estudià al Conservatori de Munic i a Leipzig i el 1919 debutà a Bucarest Posteriorment dirigí a Leipzig 1922-23, Rostock 1923-25 i Cluj 1927-28 El 1928 tornà a Bucarest, on fou director de l’orquestra de l’Òpera, càrrec que exercí en 1928-32 i en 1936-44 També en fou director musical del 1929 al 1932 i del 1934 al 1936 Entre el 1936 i el 1944 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bucarest i en 1941-44 fou professor de direcció al conservatori de la capital romanesa Després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Roma, on del 1945 al 1947 treballà com a director de l’…