Resultats de la cerca

Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es confongué…

Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la…

Bé que donat a conèixer a França — La cantatrice chauve 1950 i Les chaises 1956 de Ionesco, L’invasion 1950 d’Adamov, En attendant Godot 1953 de Beckett, etc— enclou autors molt diversos i que mai no han estat considerats com formant escola, però que són identificables en el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica i per mostrar sovint la lluita inútil de l’home en intentar de comprendre la irracionalitat d’allò que el volta Aconseguí la màxima influència al final dels anys cinquanta, amb l’aparició de les primeres obres de Harold Pinter, d’Edward Albee, etc, que malgrat…

Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá Colómbia Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara 1953-1954 Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i, pel riu…

Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les…

Franciscà El 1405 el rei Martí el recomanà als jurats de Morella perquè fos subvencionat per a anar a estudiar a París El 1416 era a Barcelona, on predicà en les festes de substracció d’obediència a Benet XIII La reina Violant morta el 1431 el nomenà marmessor testamentari, i el 1444 intervenia encara en qüestions de testamentaria A instàncies del ciutadà de Barcelona Francesc de Colomines, entre el 1416 i el 1426 traduí al català el De Officiis de Ciceró La versió és bastant lliure, amb comentaris personals o d’altres autors, en els quals no s’està de remarcar la superioritat de la moral…

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro…

Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme i al Vallès…

Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990, Diccionari del…

Es donà a conèixer amb una novella que causà commoció pel tema aleshores escandalós un amor lèsbic Le rempart des béguines 1952, a la qual seguiren La chambre rouge 1953, Les mensonges 1956, premi dels Llibreters 1957 i sobretot L’empire céleste 1958, premi Femina sobre els ambients literaris i artístics Posteriorment publicà Lettre à moi-même 1963, La maison de papier 1970, Le jeu du souterrain 1973, Allegra 1976, Dickie-Roi 1980, Un chagrin d’amour et d’ailleurs 1981, La tristesse du cerf-volant 1988, Adriana Sposa 1990, Divine 1991, Sept démons dans la ville 1999, l’autobiografia literària…