Resultats de la cerca
Es mostren 6154 resultats
Santa Maria de Martorelles
Art romànic
Situació Absis i base del campanar d’aquesta església, inicialment romànica, molt modificada per reformes successives C Ortega L’església parroquial de Santa Maria és situada al bell mig de Martorelles de Dalt, a 181 m d’altitud, dalt d’un turó Mapa L37-15393 Situació 31TDF969378 Des de Mollet del Vallès, travessant el Besòs, es creua la carretera de Sant Adrià a la Roca Prop d’aquest encreuament, surt en direcció est la carretera que arriba fins a Martorelles de Dalt Cal recórrer uns 3 km des de la bifurcació COR-METS Història El terme de Martorelles de Dalt és documentat per primera vegada…
Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta primitiva església parroquial, ara residència d’una petita comunitat monàstica Arxiu Gavín L’església de Collsabadell, bastida a una altitud de 240 m sobre un turó, és situada a la riba esquerra del riu Mogent, al nord-est del municipi de Llinars Mapa L37-15393 Situació 31TDG525106 S’hi arriba per la carretera C-251 de Llinars a Sant Celoni, on al punt quilomètric 12,1, poc després de Llinars, cal trencar cap a l’est per un camí sense asfaltar que mena directament a l’església Actualment hi viu una comunitat de religioses a qui es pot demanar la visita al…
les Franqueses del Vallès

Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Santa Maria de Caldes de Montbui
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba a l’extrem ponentí del nucli de la vila, mirant la vall de la riera de Caldes que passa un xic més a l’oest L’edifici actual es troba al límit sud-oest de l’antic recinte medieval Aquest edifici es va aixecar entre el 1589 i el 1714 on hi havia el palau reial i és tradició que l’església romànica que la va precedir es trobava un xic més al nord, a l’indret ocupat avui per habitatges moderns entre Can Santmartí i el carrer de Roma Mapa L37-15393 Situació 31TDG096304 APF Història De l’antiga església romànica de Santa Maria de Caldes de…
Sant Miquel de Forès
Art romànic
Situació Capella meridional, afegida al començament del segle XIV a l’església romànica en part conservada, amb la porta anomenada de les Dones, encara de tradició romànica, i un esvelt campanar ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Miquel és situada al cim del turó on s’assenta la població de Forès Mapa 34-16418 Situació 31TCF531954 Per a arribar a Forès cal agafar la carretera C-241 que surt de Montblanc en direcció a Santa Coloma de Queralt Quan s’arriba a Sarral s’ha de seguir la carretera local T-233 que parteix d’aquesta població, i després d’un recorregut de 6 quilòmetres, s’…
La moneda d’època moderna i contemporània
La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Joana Raspall i Juanola

Joana Raspall i Juanola
© Imma Cauhé
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Bibliotecària, poeta, narradora i lexicògrafa.
Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el plomissol 1998…
Pere Llorens i Lorente

Pere Llorens i Lorente
© Confederació de Comerç de Catalunya
Economia
Comerciant i dirigent del moviment associatiu comercial.
Dedicat al negoci familiar de venda de fruita al mercat del Ninot de Barcelona, aviat destacà pel tarannà dialogant i negociador, que el portà a ocupar càrrecs institucionals i en entitats professionals, tant durant el franquisme com en la democràcia El 1964 fou nomenat president del Gremi de Fruites i Verdures i fou també regidor de l’Ajuntament de Barcelona pel districte de Sants-Montjuïc 1973-79 Presidí la Comissió de Mutualitat d’Autònoms de Consum, fou vicepresident de la Junta Rectora Nacional 1962-77, president fundador del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona CG…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els infantaments i el…