Sant Miquel de Forès

Situació

Capella meridional, afegida al començament del segle XIV a l’església romànica en part conservada, amb la porta anomenada de les Dones, encara de tradició romànica, i un esvelt campanar.

ECSA - E. Pablo

L’església parroquial de Sant Miquel és situada al cim del turó on s’assenta la població de Forès.

Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF531954.

Per a arribar a Forès cal agafar la carretera C-241 que surt de Montblanc en direcció a Santa Coloma de Queralt. Quan s’arriba a Sarral s’ha de seguir la carretera local T-233 que parteix d’aquesta població, i després d’un recorregut de 6 quilòmetres, s’arriba a la vila de Forès. (FEB)

Història

El lloc de Forès apareix per primera vegada en un document totalment fals, segons indica A. Benet, pel qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis, donaren a Miró Foguet i a Bernat Llop el puig de Forès a fi que hi construïssin un castell i repoblessin el terme. La falsedat d’aquest document es fa palesa si comparem les dues signatures del comte de Barcelona, és a dir, la que apareix en aquest document i la que hi ha en l’acta d’esponsalici d’aquest comte amb la seva primera muller, Elisabet, ja que no s’assemblen en absolut. Tanmateix, en opinió d’altres historiadors, com E. Morera i F. Udina, el document és vàlid, com també la seva data, l’any 1038. Cal tenir en compte, però, que molt possiblement aquesta data és errònia, ja que en aquell moment no actuaven encara com a governants els comtes atorgants, perquè s’esposaren vers el 1052; aquest fet feu pensar a un altre historiador, J. Sobrequès, que elmencionat document era vàlid, però que la seva data exacta seria el 1058.

La primera notícia segura del terme de Forès és de l’any 1079, en què el comte Ramon Berenguer II donà a Bernat Amat la quadra del Poal, situada dins el terme de Forès, en franc i lliure alou, mentre que la primera notícia referent al castell i el seu domini és del 1087, any en què el comte d’Urgell, Ermengol IV, cedí a l’església de la Seu d’Urgell el castell de Forès que li havia pervingut per donació del comte Berenguer Ramon II.

De la seva església parroquial, dedicada a sant Miquel, hom disposa d’una primera referència en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable al segle XI. Posteriorment, el 1154, la parròquia de Forès ja havia estat integrada a l’arxidiòcesi tarragonina, ja que en aquest mateix any l’ecclesiam de Fores figura en la relació d’esglésies i possessions que el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe Bernat Tort i a l’església tarragonina. Més endavant figura en sengles butlles papals dels anys 1185 i 1194; en la primera el papa Lluci III confirmà al paborde de la catedral de Tarragona les seves possessions, entre les quals es trobaven les ecclesias de Fores que depenien de la sagristia, i en la segona el papa Celestí III confirmà a l’arquebisbe Ramon de Castellterçol i al paborde Joan les seves possessions, entre les quals també apareix l’ecclesiam de Fores.

A la darreria del segle XIII, en la relació de parròquies que satisferen la dècima recaptada els anys 1279 i 1280 a l’arxidiòcesi de Tarragona, consta que el rector de l’església de Foresio pagà enel primer any esmentat 90 sous, mentre que en el segon any no va poder contribuir amb cap aportació econòmica.

Al llarg del segle XIV, a la primitiva església d’una sola nau, s’hi obriren dues capelles laterals que acabaren constituint una mena de creuer. Sobre una d’aquestes capelles es bastí també un campanar, el qual fou sobrealçat més tard amb un tram superior.

Aquestes reformes començaren l’any 1330, en què fou contractada l’obra d’una capella del costat de l’epístola entre els jurats de Forès, juntament amb el rector, Guerau de Fluvià, i Pere Borrell, mestre d’obra, malgrat que el document no ho especifiqui. La capella havia de ser enllestida en cinc anys i per la feina rebria 490 florins en diverses pagues. Aquesta capella havia de ser com una altra que el mateix mestre havia construït enfront en el mur immediat al cementiri, que en l’actualitat és on es ret culte a sant Miquel. Cal destacar que en el contracte s’estipulava que es podria fer ús dels carreus que es traguessin de l’antic mur. Així mateix el dit mestre Borrell es comprometé a construir una porta nova, la que actualment s’anomena la porta de les Dones. El campanar nou es contractà l’any 1356 al picapedrer Pere Beló, veí del lloc, i es determinà que fos construït damunt de la nova capella; pel dit treball rebria la quantitat de 860 sous. En un document posterior, però, es determinà que la construcció havia de ser revisada per dos mestres d’obra. Amb les noves capelles augmentaren els sants que hi eren venerats, a més dels titulars sant Miquel i Santa Maria; així, hi tingueren culte sant Joan, sant Jaume, sant Antoni, santa Bàrbara, sant Simó i sant Judes. Actualment l’edifici es troba en bon estat de conservació i té culte com a parròquia de la població.

Al Museu Diocesà de Tarragona es conserva una imatge gòtica sota l’advocació de la Mare de Déu de la Salut que prové d’aquesta església, tot i que en resta una còpia moderna a la parròquia de Forès. (FEB-ABC)

Església

Planta de l ’església, amb indicació de la part romànica original i de les capelles laterals, afegides ja en època gòtica.

F. Español

L’edifici originàriament tenia una sola nau amb absissemicircular orientat a llevant, que es va aterrar en una reforma molt recent. Hi ha dues capelles de planta quadrada obertes a la zona immediatament anterior al presbiteri; són obra de la darreria del segle XIII i la primera meitat del XIV.

La nau és coberta amb una volta de canó apuntat que naixia d’una imposta de la qual ara es conserven únicament alguns fragments en certs trams de la nau. L’aparell de la volta està construït amb carreus tallats regularment i disposats a la manera isòdoma.

El portal originari d’accés es conserva a la façana sud de l’edifici; és d’arc de mig punt i cap-i-alçat. S’estructura per un sistema de tres arquivoltes que neixen de tres capitells a banda i banda del portal. Les arquivoltes són semicirculars. Els seus suports són una base, una columna monolítica i un capitell que a la part superior té una imposta, la qual ressegueix tot el cap-i-alt del portal. Tot i que només hi ha tres arquivoltes que es corresponen a tres capitells i a un nombre igual de columnes per banda, existeix una columna més a cada costat. La part més exterior d’aquest arc de mig punt del portal, resseguit per una motllura a manera de guardapols, reposa sobre aquestes dues columnes amb el corresponent capitell. A l’espai semicircular que configuren les arquivoltes interiors hi ha un timpà.

Les finestres obertes al mur de l’església corresponen a posteriors processos de l’obra.

El mur originari no es conserva íntegre en cap façana de l’església. La part de l’absis ha desaparegut íntegrament. A la façana nord va desaparèixer en part quan s’obrí la capella de Sant Miquel. A la façana sud també es va aterrar en bastir-se una capella l’any 1330. No obstant això, es pot determinar, pel que en resta, que s’empraren uns carreus tallats amb molta cura i a cops d’escoda, els quals es disposaren en el mur a la manera isòdoma.

El timpà de la porta d’entrada conté decoració escultòrica, tot i que molt malmesa actualment pels efectes de l’erosió i el mal de la pedra; igual passa en els capitells i la imposta que recorre el capi-alt del portal per sobre dels capitells.

L’edifici romànic conservat s’ha de datar cap a la segona meitat del segle XII. Possiblement substituí una església anterior —la del castell—, si és que la primitiva no es conservà alhora, ja que l’església es documenta amb anterioritat a la conservada.

L’església de la segona meitat del segle XII va ser ampliada al final del segle XIII o en els primers anys del XIV per iniciativa dels jurats de Forès, que van determinar bastir una capella al mur nord de l’edifici. Aquesta es dedicà a sant Miquel, que fins aleshores no tenia capella particular per al seu culte. La titularitat de l’església és de Santa Maria i Sant Miquel. La capella és de planta quadrada i va coberta per una volta de canó apuntat. Una nova capella es bastí a Forès l’any 1330, com ja s’ha dit, per iniciativa dels prohoms; en aquest cas el contracte estipula amb precisió les característiques de la fàbrica i la similitud que aquesta havia de tenir en relació amb la capella bastida uns anys abans pels jurats de Forès. Aquestes dues capelles constitueixen una mena de fals transsepte. (FEB)

Portada

Portada romànica, formada per arquivoltes en gradació, oberta al mur sud de la nau de l’església.

ECSA - E. Pablo

L’església de Sant Miquel de Forès té dues portades: l’una, que és la més antiga, és oberta al mur sud i comunica la nau única de l’església amb l’exterior, i l’altra es disposa a la capella meridional, que fou bastida entre els anys 1330-35.

La portada oberta al mur sud, l’única que tenia el temple originàriament, és de mig punt i atrompetada. A cadascun dels costats es van disposar quatre columnes, tres de les quals, les més interiors, es corresponen a les arquivoltes que emmarquen el timpà i que estan perfilades exteriorment per un arc de dovelles amples i ben escairades que acaben en un guardapols. L’estat de conservació d’aquests elements és molt deficient, manca el fust i el capitell de la columna més externa del costat esquerre de la portada des del punt de vista de l’espectador. Els altres fusts es troben força erosionats i els capitells pateixen un desgast tan acusat que fa impossible esbrinar la decoració que originàriament contenien. Tan sols al capitell més exterior del costat dret s’endevinen unes estries verticals. Per damunt dels capitells trobem una imposta, bastant malmesa, ornada amb un motiu de dobles ziga-zagues, decoració que també apareix a la motllura de la zona exterior de l’arc, disposada a la manera de guardapols. Les tres arquivoltes estan també trencades i no contenen cap mena de decoració esculpida. El timpà, sostingut per dues mènsules motllurades, conserva part de la seva ornamentació originària. El motiu de dobles ziga-zagues que ja hem vist a la línia d’impostes i a la motllura situada a la part més externa de l’arc torna a aparèixer aquí, concretament envoltant l’hemicicle. A la zona central del timpà s’observen les restes d’una decoració força senzilla. Es distingeix una creu patent disposada dins d’un cercle, una forma arborescent i diversos motius que es poden interpretar com a flors.

Detall del guardapols i de la imposta de la portada del mur sud de la nau, decorats amb una doble ziga-zaga.

ECSA - E. Pablo

Es tracta, doncs, d’una portada que malgrat que té una estructura d’una certa entitat, no va rebre una decoració escultòrica profusa. Tot i que, per raó del seu estat de conservació, no podem saber amb exactitud la seva decoració originària, les restes que se’n conserven indiquen que devia de tractar-se de motius bastant simples. El més repetit és, com hem vist, el de les ziga-zagues, també anomenat de línia trencada, que es dona amb força freqüència dins de l’art medieval (Carbonell, 1981, pàg. 66).

L’escultura palesa una factura tosca i barroera. El relleu és baix. Fins i tot, en ocasions, per a aconseguir el motiu desitjat s’ha buidat la superfície. Aquesta portada s’ha de datar dins de la segona meitat del segle XII. (FJRR)

Escultura

Al cementiri de Forès s’han pogut documentar un total de divuit esteles (Menchón, 1990, pàgs. 155-176), tot i que hi ha constància d’una altra peça desapareguda fa alguns anys (Miró, 1986, fig. 148). Es tracta d’un conjunt d’esteles funeràries discoidals, moltes de les quals es troben in situ, i altres reaprofitades a la tanca del fossar, colgades o desades a l’interior. Ressenyarem aquí només les que presenten decoració escultòrica d’interès i aquelles a què es pot atribuir una datació medieval.

La peça núm. 1 és una estela funerària discoidal de peu trapezoidal. Es troba in situ. En una cara s’ha cisellat en baix relleuuna bordura-creu grega amb un nus perforat, i en l’altra, una hexafòlia excisa. L’alçada visible és de 58 cm, el disc de 45 cm, el coll de 15 cm i el gruix de 13 cm.

La segona, també in situ, es tracta d’una estela funerària discoidal de peu trapezoidal decorada a ambdues cares per una creu grega en baix relleu. L’alçada visible és de 52 cm, el diàmetre de 39, el coll fa 20 cm i té un gruix de 20 cm. Una tercera estela es troba totalment colgada fent de falca a la segona, i fa 20 cm de gruix.

Una altra estela, ubicada com aquesta última, presenta a ambdues cares sengles creus patents de braços rectes excises dins una bordura simple. L’alçada visible és de 40 cm, 41 de diàmetre, un coll de 20 cm i un gruix de 19 cm. La següent només conserva el disc, que té a una cara una bordura-creu grega en baix relleu. Una altra de les esteles està encasta a la pared de tanca del fossar i tan sols conserva part del disc; la seva decoració és una creu patent de costats rectes en baix relleu. Finalment cal esmentar tres esteles encastades al parament exterior del mur, d’una de les quals només es conserva el disc decorat amb una flor de vuit pètals amb nus central. Una altra d’aquestes presenta una hexafòlia dins una bordura simple. (JJMB)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Villanueva, 1851, vol. XIX, pàgs. 300-304
• Rius, 1946, vol. I, pàgs. 153 i 159
• Español, 1991, pàgs. 139-152, doc. 7, pàgs. 372-374; doc. 11, pàgs. 376-378 i doc. 12, pàgs. 378-381.

Bibliografia sobre la portada

• Palau, 1912, pàgs. 208-209
• Àlbum Meravella…, 1931, vol. IV, fig. pàg. 157
• Palau, 1932, pàgs. 97-98 i fig. pàg. 99
• Iglésies, 1934, pàg. 513
• Carbonell, 1974-1975, vol. II, pàg. 79 i làm. 301
• Bartomeu, 1980, pàg. 116
• Buron, 1980, pàg. 168
• Liaño, 1983, vol. I, pàg. 272 i làm. 128
• Gavín, 1984, vol. 16, pàg. 29
• Español, 1991, pàgs. 149-151, 166 i 168, fig. pàg. 147 i làm. entre pàgs. 224 i 225.

Bibliografia sobre l’escultura

• Riu, 1982, pàg. 29-57
• Miró, 1986
• Menchón, 1990, pàgs. 155-176.