Resultats de la cerca

El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermella vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “ in locum que vocant Turres ”, pel preu d’una “vellada” òptima A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de terra “super…

De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de Sant Jaume,…

Situació Base d’un colomer, recolzada en part sobre una roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben a la part alta del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC587872 Colomer Es tracta de la base d’un colomer, recolzat parcialment sobre la roca La part que en sobresurt fa 3 m d’ample per 1,5 m L’aparell és irregular, amb els carreus de petites dimensions, només treballats a les cantonades, units per un morter de guix L’alçària de les restes conservades no ultrapassa els 3 m A la base les pedres fan un sòcol poc pronunciat Per poder arribar-hi hom hi practicà un camí…

Es dreça al cim d’un turó que per l’oest domina la població i el Fluvià És un notable edifici de l’arquitectura del segle XIV, format per un parell o tres de recintes emmurallats i protegits per una vall a llevant i tramuntana Tenia al seu centre una torre semicircular protegida per un fossar Sembla que inicialment només hi havia en el lloc una torre de defensa o una simple fortalesa, aquesta edificada entorn el 1250 per Guillem de Palera, per concessió del rei Jaume I El lloc era propietat dels Creixell des del final del segle XII Cap al 1380, el rei Pere III el Cerimoniós va atorgar…

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva independència de la de Sant Andreu i…

Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de l’església,…

Aquesta església, avui completament desapareguda, es devia aixecar a prop de les restes del castell de Montesquiu, que es trobava dalt d’un turó, a prop de l’Astor Tot i que el lloc de Montesquiu no és documentat fins a l’any 1332, aquesta església, com el castell, fou segurament construïda en època romànica En uns capítols acordats el 1433 entre Rafel Sesilles, comanador de Sant Miquel de la Manresana, i Dalmau Pujalt, rector de Santa Maria de Segur, s’entreveu que l’església de Montesquiu era sufragània de la de Segur Segons aquest document només podien ser batejats a Sant Pere…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa Degué ser una capella dependent de la parròquia de Sant Jaume, probablement fou la capella del castell Les úniques notícies d’aquesta església corresponen al testament d’un senyor del castell de la família dels Castellar, anomenat Berenguer Sendred, el qual l’any 1124 feu una deixa a Santa Maria de la Guàrdia Pilosa, i una altra a Sant Jaume de la Guàrdia, per la qual cosa ha de correspondre a una altra església, que pel fet d’esmentar-se en un testament d’un senyor del terme i ésser totalment desconeguda,…

El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la parròquia de Pradell l’església de la…

Aquest castell fou una de les fortaleses de la baronia d’Entença El primer esment és de l’any 1295, en què Guillem d’Entença, senyor del castell, va alliberar els habitants de Falset de l’obligació de fer guaita als castells de Falset i Altafalla Va ser un dels castells que el mateix Guillem d’Entença va cedir ai rei Jaume II el 3 de desembre de 1313 i que després, en crear el comtat de Prades el 1324, aquest rei va cedir al nou comte —el seu fill Ramon Berenguer— com a part integrant de la baronia d’Entença, que també s’afegia al patrimoni de la naixent casa de Prades El castell d’Altafalla…