Resultats de la cerca

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit bonapartista

De família noble, abandonà el monestir de Fulda 1505 per portar una vida d’aventurer i dedicar-se als seus estudis Fou partidari d’Erasme i de la nova teologia, i defensà Reuchlin enfront dels dominicans de Colònia Fou un els autors de les Epistolae obscurorum virorum 1516, i ell mateix traduí els seus diàlegs a l’alemany Ajudà militarment Luter i, en ésser derrotats per Carles V, s’exilià a Suïssa

Installat a París i relacionat amb Leconte de Lisle, s’adscriví al parnassianisme A Les trophées 1898, collecció de 118 sonets, molt elaborats, féu reviure les glòries del passat Més endavant fou l’ànima d’un saló literari, però tingué poca influència damunt els poetes posteriors

La Dame aux Camélias 1848 n'és gairebé l’única obra que és recordada avui El seu teatre, realista i costumista, tractà, a més, temes morals i socials matisats d’un humanisme liberal

Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats

D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves…

Els sistemes aïllats El concepte bàsic d’illa és simple i intuïtiu un fragment de terra envoltat d’aigua per tots costats Però no menys intuïtivament el concepte ha estat aplicat tradicionalment a moltes altres realitats que tenen en comú el fet d’estar separades de les altres realitats equivalents per una altra realitat, en alguna mesura antitètica, que els envolta És així com es pot parlar d’illes de cases envoltades per carrers espai privat enfront d’espai públic, illes de vianants espais sostrets del sistema de circulació viària motoritzada, illes de verdor espais boscats envoltats de…

El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí…

Formada per milers d’illes i arxipèlags dispersos Hawaii, Line, Midway, Cook, Polinèsia Francesa, Phoenix, Tokelau, Samoa, Tonga, Pitcairn, Niue, illa de Pasqua i Sala y Gómez etnogràficament, però no geogràficament, comprèn també Nova Zelanda Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical, càlid i humit La població aborigen és polinèsia, molt barrejada amb europeus i asiàtics Les illes ofereixen, per a l’establiment humà, les dificultats dels petits grups per a subsistir sols l’aïllament deriva de la distància entre les illes, que es va atenuant pel millorament de les…

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric…