Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música en una església catòlica de Kutaisi, on aprengué a tocar l’harmònium i el piano Quan la seva família es traslladà a Tbilisi 1887, estudià primer a l’Escola de Música d’aquesta ciutat i després al Conservatori de Moscou 1900-03 Havent tornat a Tbilisi 1903, exercí la docència a l’Escola de Música i collaborà en la fundació de la Societat Filharmònica de Geòrgia 1905, d’un cor i d’una orquestra Fou també membre de la junta directiva de l’Associació per a la Representació d’Òperes en Llengua Georgiana S’interessà pel folklore georgià, al qual…

Rebé instrucció musical del seu pare, organista en una església de Narbona Cap al 1733 era a París, on publicà les seves primeres obres instrumentals, algunes de les quals foren estrenades al Concert Spirituel El 1740 fou nomenat sotsmestre de la capella del rei, i el 1744, intendant de musique de la cort Del 1755 al 1762 ocupà la plaça de director musical dels Concerts Spirituels Debutà com a compositor d’òperes el 1742 amb Isbé Aquesta òpera anà seguida d’altres, algunes de les quals assoliren un èxit notable, com Le carnaval du Parnasse 1749, que es representà trenta-cinc vegades el…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals…

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

Fou compilat per Pere Vidal i Josep Calmette i editat a Perpinyà l’any 1906 Com manifesten els mateixos autors en la introducció « Une Bibliographie roussillonnaise doit être à la fois un tableau de la littérature scientifique, géographique, historique, archéologique et économique de notre province, et un instrument de travail » Amb aquest objectiu els autors presenten les 2 856 referències de llibres o articles, classificades en nou seccions cadascuna de les quals té les corresponents subdivisions i un suplement bibliografia general, bibliografia i periòdics, ciències naturals,…

La revista fou fundada per Josep Perarnau i Espelt , que n’ha estat el director fins a l’actualitat, i Jaume de Puig n’ha estat el secretari Els volums es publiquen a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya El seu títol complet és Arxiu de Textos Catalans Antics anuari per a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX La revista publica, com s’indica al títol, edicions i estudis de textos anteriors a la dinovena centúria compostos per autors vinculats als territoris de parla catalana, siguin escrits en català, llatí o una altra llengua…

Llicenciat en filologia hispànica 1984 i en filologia catalana 1987 per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1974-82 milità en l’Organització d’Esquerra Comunista i en el Moviment Comunista de les Illes Soci de l’ Obra Cultural Balear  OBC, en fou director executiu 1986-90, secretari 1990-91 i president 1992-2004 Fou secretari executiu 1986 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a les Illes Balears, membre 1988-95 del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, directiu de l’Associació Voltor organització impulsora a les Illes Balears de les emissions…

Filla del poeta Xavier Amorós i Solà i germana del també poeta Xavier Amorós , és llicenciada en filologia hispànica i filologia catalana Catedràtica de llengua catalana i literatura, ha exercit la docència en l’educació secundària S’inicià amb novelles juvenils com Poppis i Isolda 1986, El misteri dels Farrioles 1987, Aquella tardor amb Leprechaun 1988, premi Vaixell de Vapor 1987, Dietari secret 1990, Jardí abandonat 1993,  D’on véns, Jan 1994, Una setmana de Pasqua 2000, Me’n torno a Kieran 2008 i El misteri de la capsa magnètica 2015 Amb Els tillers de Mostar 1996 endegà una…

Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres…

Treballà a París i a Londres i des del 1882 fou bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova És autor d’un Breu compendi d’Història de Catalunya 1901 El 1899 establí a Vilanova una impremta que esdevingué famosa amb el nom d' Oliva de Vilanova publicà un famós Anuari Oliva el 1907, i, entre moltes altres, les obres Les filigranes del paper i Les rajoles catalanes i valencianes i que fou continuada pels seus fills Demetri Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1886 — Barcelona 1966 i Víctor Oliva i Sala Vilanova i la Geltrú 1884 — Sant Feliu de Codines, Vallès Occidental 1948, que la…