Resultats de la cerca

Es formà a l’Argentina i des de la temporada 2007-08 jugà de tercera línia amb el Futbol Club Barcelona, en la Lliga de divisió d’honor espanyola Posteriorment s’incorporà al Club de Rugby La Vila, de Vila Joiosa, Ma-rina Baixa Disputà diversos partits ofi-cials amb la selecció espanyola

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment sense agullons,…

Situació Enigmàtica construcció medieval, totalment mancada de referències documentals ECSA - V Roca A la vall de Cabó, a l’extrem del Cap de la Vall i sota el Boumort, un xic aturonada, hi ha la torre o la borda del Perutxó Mapa 34-12253 Situació 31TCG494798 Per visitar-la cal agafar la carretera d’Organyà fins a arribar a Cabó, al cap de 10 km Allí cal prendre la pista del mig de la vall en direcció a ponent Al cap de 8 km es troba torre MTVRVM Història Hom no coneix notícies històriques sobre aquesta torre, antiga guàrdia de la vall de Cabó CPO Torre Torre de planta irregular La seva…

El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…

S'esmenta el 1082 en la donació del comte de Barcelona a Miró Riculf Ramon Galceran de Pinós el donà el 1197 a Santes Creus, que n'adquirí posteriorment la jurisdicció alta i baixa i mantingué el domini fins a la desamortització Hi ha restes de l’antiga església de Santa Maria de Montalbà

S'estenia per l’alta vall del Main i per les valls baixa i mitjana del Regnitz, possessions que foren acumulades per la seu exempta de Bamberg durant el s XIII, mentre que Villach, a la Caríntia, fou venut el 1759 a Àustria El principat fou secularitzat i incorporat a Baviera l’any 1803

Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat

Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc

Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica