Resultats de la cerca

Vida i obra El 1908 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona D’ideologia progressista i nacionalista, milità en diferents organitzacions d’aquesta tendència i arribà a ser batlle de Felanitx 1931 Fou membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 i secretari de la seva delegació a Felanitx Al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans Amb l’aixecament militar del juliol del 1936 fugí a Menorca i, més tard, passà a Barcelona El triomf del bàndol nacional l’obligà a exiliar-se, primer a França 1939 i després a Filipines 1939-52 El 1952…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de…

Procedent d’una família amb tradició musical, l’any 1896 estudià amb R Rico a la seva ciutat natal, i posteriorment ho feu amb A Delgado Pardo i P Moschini a l’Academia de las Bellas Artes de Caracas 1910 El 1930 fundà l’Orquesta Sinfónica de Veneçuela, de la qual fou el primer director, i cofundà i dirigí l’Orfeón Lamas, coral de gran importància per a la cultura musical del país Fou professor i, més tard, director de l’Escuela Superior de Música de Caracas Molt actiu com a etnomusicòleg, recollí nombroses cançons a més de composicions musicals del període colonial També…

Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director…

Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El…

Des de petit mostrà una facilitat inusual per la música i aprengué a tocar la guitarra d’oïda Amb només nou anys ingressà a la Banda Municipal de Jerez, el director de la qual, Narciso Arriaga, li feu les primeres classes de música Més tard formà un quartet amb Enrique Herrera, que li ensenyà de tocar la viola Esgotades les seves possibilitats d’aprenentatge a Jerez, Huizar es traslladà a Zacatecas i estudià violí i harmonia El 1917 anà a viure a Ciutat de Mèxic, on estudià al Conservatorio Nacional de Música i el 1924 es graduà en composició i violí L’any 1928 ingressà a l’…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la…

Inicià la seva carrera com a acompanyant, i el 1956 edità el seu primer disc, New Jazz Conceptions Dos anys més tard entrà al grup de Miles Davis, si bé posteriorment actuà i gravà sobretot en trio Waltz for Debby , 1961, encara que també enregistrà peces per a piano sol Conversations with myself , 1963 i a duo amb contrabaix Intuition , 1974 Cal destacar així mateix el disc que feu acompanyant el cantant Tony Bennet el 1975 Evans fou un dels músics de jazz més influents de la seva generació, i ocupa un lloc preeminent entre els més admirats i imitats pianistes de la història…

Estudià música a Liverpool i, més tard, al Royal College of Music de Londres Posteriorment amplià la seva formació a Milà La temporada 1963-64 debutà al Landestheater de Salzburg i de seguida fou contractada per la D’Oyly Carte Opera Company, amb la qual, entre el 1966 i el 1970, interpretà diverses operetes El 1971 es presentà al Sadler’s Wells Opera com a Konstanze El rapte del serrall i l’any següent es convertí en un membre estable de la companyia Contractada posteriorment pel Covent Garden, inicià una important carrera in ternacional que la dugué al Festival…