Resultats de la cerca

Situació Capella romànica, avui transformada en cuina del mas de Mont-lleví ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Martí de Mont-lleví és totalment integrada en les estructures de la casa de Montlleví, de la qual constitueix la cuina Mapa 34-12291 Situació 31TCG549581 Per a anar-hi, des de la carretera de Peramola a Cortiuda, passada la casa de la Mora, cal prendre un camí a l’esquerra cap a ponent, i seguir sempre les cruïlles a l’esquerra En uns 3 km s’arriba a la casa de Mont-lleví, abandonada JAA Història L’any 1854, entre els masos existents al terme de Peramola, hi figura el de Mont-…

Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad…

Talla Imatge de factura tosca amb la policromia refeta i algunes mutilacions, datable al segle XII i procedent del poble de Vilademuls F Tur La collecció Viader de Parets d’Empordà conserva des de fa temps una talla de fusta de la Mare de Déu que provenia de la Casa Pols de Vilademuls i que devia ser originària de la capella del castell del mateix poble Corominas, Marquès, 1972, pàg 251 també s’ha dit que l’origen és el castell de Pontós Noguera, 1977, pàg 166 La composició és marcada per la simetria, amb la figura de la Verge que duu corona, vesteix túnica i mantell, sosté un objecte amb la…

Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum Guilelmum de…

Situació Vista des de llevant de l’església, ampliada i reformada al llarg dels segles F Tur L’antiga església parroquial de Montcal és situada sobre la carretera de Canet d’Adri a Cartellà MapaL38-12295 Situació 31TDG802543 JAA Història L’esment més antic de Montcal “ Locus de Monte-caldo ” és de l’any 1017, en la butlla en què el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles Una altra notícia apareix en el Llibre verd de la catedral de Girona, en un document datable entre els anys 1051 i 1057, pel qual la comtessa Ermessenda féu una restitució de béns a la canònica de la…

Situació Edifici en ruïnes que presenta una singularitat molt poc freqüent en la capçalera ECSA - JA Corbella Les ruïnes de l’església de Sant Andreu són al caire d’un serrat que domina el poble de Llimiana, des d’on s’arriba per una pista JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG287605 Història Malauradament no tenim notícies escrites d’aquesta església fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana MLIC Església És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment el sostre i la coberta, i que fou netejat l’any 1973 en una campanya en la qual es buidà l’interior dels…

L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri , en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat ”, i una terra “ in ipsas peccas de Sersui ” a Santa Coloma i a Sant Pere Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri…

L’antiga vila de Cellers apareix esmentada l’any 1046, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i Ermessenda, donaren a Guillem Arnau i a la seva muller la vila de Cellers En el document s’estableixen els límits del terme d’aquesta vila, que eren el riu Noguera a llevant, el Montsec al sud, la Guàrdia d’ Ermedolfo a ponent, i el rec de Lezeto al nord En el seu testament, perdut Guillem Arnau deixà la vila de Cellers a Santa Maria de la Seu, llegat que fou fet efectiu pels seus marmessors al mes de març del 1054 A l’abril d’aquest mateix any, el comte Ramon V donava a Santa Maria de la Seu…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…

Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura del bisbe…