Resultats de la cerca

La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un…

Començà estudis de química  1948 a l’Institut Químic de Sarrià, però el 1950 ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús Cursà filosofia i teologia, i l’any 1963 fou ordenat sacerdot Del 1965 al 1969 residí a Roma, on es doctorà en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana De retorn, fou professor de moral i dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment obrer antifranquista des de la parròquia de Terrassa L’any 1978 fou elegit Superior Provincial de la Companyia de Jesús de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 1984, i…

Durant el franquisme la llibreria conegué diversos atemptats pel seu caràcter nacionalista i democràtic, que han continuat posteriorment, perpetrats per grups de la ultradreta i al blaverisme Emplaçat al carrer Pérez Bayer de la ciutat de València amb un canvi de local al mateix carrer el 1983, el 2006 es traslladà a la planta baixa de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània OCCC dels restaurats magatzems El Segle, propietat d’Acció Cultural del País Valencià Pel que fa a l’editorial, íntegrament dedicada al llibre en català, publica diverses colleccions ‘La Unitat’, ‘Quaderns’, ‘Teatre,…

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634…

Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I…

Membre de l’Accademia Pontaniana A la cort napolitana fou metge i secretari d’Alfons, duc de Calàbria, i metge de Ferran I el Vell Fou sempre fidel a la dinastia dels Aragó de Nàpols, malgrat menysprear, per incultes, els invasors d’Itàlia, francesos, catalans i, especialment, castellans, que qualificava d’àrabs Salvava Alfons IV de Catalunya-Aragó per considerar que el seu empresonament per Filippo Maria Visconti després de la desfeta de Ponça l’havia redimit, i també alguns literats, com Enric de Villena i Juan de Mena Altrament, atacà molt durament els dos papes Borja en…

Passà als Orense i als Tamarit

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Gestionat per un organisme autònom, nasqué el 1984 seguint models d’altres països Ha sofert reorientacions constants en els seus objectius Té la seu a l’antic hospital de San Carlos de Madrid, en el qual hom ha efectuat reformes continuades i, de vegades, contradictòries d’acord amb els canvis de política de la institució Actualment, hom tendeix a convertir-lo en un gran museu d’art del segle XX, amb colleccions estables Per això hom hi ha aportat les colleccions del Museo Español de Arte Contemporáneo , representatives de l’art produït a l’Estat espanyol durant la primera meitat del segle XX…