Resultats de la cerca

Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de l’Acadèmia…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques destaquen les de…

Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990

Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la Diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat

La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…

El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà exèrcits per…

Participà en les guerres de religió a França 1569, i el 1578 organitzà una expedició de saqueig contra l’Amèrica hispànica El 1580 lluità a Irlanda a les ordres del comte de Leicester Favorit de la reina Elisabet I, el 1585 portà a terme una expedició colonitzadora a Virgínia, que mig fracassà Segons la tradició, introduí la patata i el tabac a Anglaterra El comte d’Essex l’eclipsà a partir del 1587, però el 1588 participà en la campanya contra l’Armada Invencible El 1595 explorà la Guaiana i l’any següent collaborà en l’expedició contra Cadis Caigué en desgràcia sota el regnat…

Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…

Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall HNelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure La victòria dels anglesos…