Resultats de la cerca

Fill de José Manuel Lara Hernández , es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i des del 1968 estigué vinculat a l’ Editorial Planeta , de la qual fou nomenat conseller delegat el 1996 Després de la mort del seu pare 2003, accedí a la presidència del Grup Planeta Fou un dels principals artífexs de la diversificació de l’empresa als mitjans audiovisuals i a internet, i també de la consolidació del grup com a primera multinacional de la indústria cultural en llengua castellana Presidí algunes de les empreses en les quals participà el grup, entre d’altres, Antena 3 TV…

Cal destacar, entre els seus membres, Acard de Mur mort després del 1316, que fou procurador de Jaume II al Regne de València, el bisbe Bernat de Mur , Arnau de Mur i el trobador Guillem de Mur , autor d’un sirventès al rei Jaume I A mitjan s XIV, per l’enllaç d' Acard de Mur , senyor de Rubió, amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià Lluís de Mur mort vers el 1408, baró de Mur, l’Albi i Cervià, que acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília 1392, fou pare de cinc fills Hug Pere de Mur i de Cervelló , que heretà la baronia de Mur i sembla que només…

Vida i obra Cursà estudis al Seminari Pontifici de Tarragona i fou ordenat de sacerdot el 1908 Fou el primer director de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona Allí feu una tasca pionera a l’Estat espanyol, que consistí a reunir i classificar tota la documentació històrica dels arxius parroquials tarragonins Fou canonge i arxiver de la catedral de Tarragona i també es dedicà a l’arqueologia La seva producció historiogràfica se centra en l’època medieval i es troba dispersa en diverses publicacions de la premsa local catalana, eclesiàstica i d’entitats culturals Diario de Lérida 1905, 1915…

És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent…

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Les imponents ruïnes del castell de Ciutadilla presideixen el poble del mateix nom, situat al vessant d’un turó a la riba esquerra del Riu Corb El 1061 es consigna un acord entre els esposos Guillem Ramon de Camarasa i Arsenda, d’una banda, i Bernat d’Oluja per l’altra, en el qual s’establí que aquest rebria el castell de Guimerà i el de Ciutadilla amb la meitat dels delmes, en franc alou per aquesta cessió Bernat d’Oluja prometia als esmentats esposos que els seria home propi i els féu jurament de fidelitat El castro de Ciutadila es torna a mencionar el 1165 en l’acta testamentària de Bernat…

El primer esment del castell de Puiggròs és de l’any 1190, en què Guillem de Cervera va prometre al rei Alfons I que no Ii causaria cap mal des de la fortalesa o força que amb el seu consentiment estava construint al castell de Puiggròs, a més de retre-li sagrament i homenatge per l’esmentat castell Fins al segle XIV el rei va conservar la jurisdicció del terme de Puiggròs L’any 1342, Pere III va vendre el mer i mixt imperi de Puiggròs a Guillem Gener de Montblanc A partir d’aleshores la senyoria passà per diverses mans fins que al segle XV…

La construcció de l’església fou iniciada el 1373 el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, de la jurisdicció de Poblet

Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…