Necròpolis medievals anteriors al 1300 de la Conca de Barberà

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses. Aquestes necròpolis(*), però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una. Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació (dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi monogràfic al municipi corresponent). D’altra banda, caldria un estudi i un seguiment més sistemàtic del territori per a poder posar al descobert noves sepultures i necròpolis, cosa que ens permetria un coneixement més complet i aprofundit de les tipologies i la diversitat dels enterraments en l’àmplia època objecte de la nostra publicació.

Com hem dit, la majoria de les sepultures estudiades en el quadre següent són de cista o lloses; també n’hi ha alguna de fossa i algunes d’excavades a la roca. A l’hora de datar-les es planteja el problema de la manca d’aixovar en quasi totes, cosa que no permet de donar-los una cronologia precisa. En algun cas trobem algun element indicatiu d’un possible context i d’una datació aproximada, com per exemple a la necròpoli del Mas de Barenys (Riudoms, Baix Camp), que LI. Pallejà data entorn dels segles VI i VII, i que J. Massó situa en un moment més reculat, pels objectes trobats de caire romà i els materials constructius reaprofitats d’origen també romà. Una altra de les necròpolis que podem datar és la del convent de Sant Francesc de Montblanc (construït, segurament, a partir de la segona meitat del segle XIII i acabat ja dins del segle XIV), situada davant la porta d’entrada a l’església, en algunes tombes de la qual es localitzaren una moneda de Jaume II (1267-1327) i ceràmica del segle XIV. Per la datació de l’edifici i de l’esmentat material, es pot establir que la necròpoli és del final del segle XIII i del segle XIV.

Tanmateix, quasi totes les sepultures que aquí presentem no tenen cap punt de referència que ens permeti una datació, ni pels materials que s’hi localitzen, pràcticament inexistents, ni pel seu context. En efecte, moltes d’aquestes necròpolis es troben fora d’un context concret; no són properes a cap nucli de població ni a cap església o lloc de culte, i molt sovint són en llocs alts, emplaçament lligat, sembla, a ritus pagans. Uns estudis recents (1989), d’Imma Ollich i Sebastià Raurell, de petites necròpolis de lloses dalt de turonets a la Plana de Vic, situen provisionalment aquestes necròpolis descontextualitzades entre els segles VI i VII.

La situació peculiar del Camp de Tarragona i de les comarques adjacents fan que en aquest territori hi hagi un gran lapse de temps durant el qual es fa difícil de datar les restes conservades. En efecte, entre el baix imperi o baixa romanitat (segles IV-V), en què es va estendre definitivament el cristianisme per aquestes comarques, i la segona restauració de la seu metropolitana de Tarragona (1118), o la donació del castell de Barberà als templers poc després del 1120, que va significar la recuperació definitiva de la Conca, transcorre un llarg període que ens resulta encara poc conegut. Un període en l’inici del qual és evident la influència romana i l’esclat del cristianisme, que patí, més endavant, les conseqüències de l’ocupació àrab, durant la qual perdurà segurament algun tipus de culte cristià, i que, finalment, acabà amb la definitiva recuperació del territori ja dins del segle XII.

Tot això fa que no sigui fàcil datar uns enterraments desproveïts de context i d’aixovar que segons alguns autors haurien de situar-se entre els segles VI i VII, però que aquí, atesa la poca diferenciació d’aquest dilatat període, situem entre els segles V i XII.

Tampoc no podem dir res gaire concret de la filiació d’aquests enterraments, que poden correspondre a sepultures romanes tardanes o de l’inici del cristianisme o, cosa que potser és més versemblant, a sepultures andalusines o de cristians que durant l’ocupació àrab es mantingueren a l’indret, o a sepultures d’alguns dels primers repobladors d’aquest territori.

(JJMB-TTJ)