Resultats de la cerca

Fill de Joan Ramon Folc I i de Joana de Gandia El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d’Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d’Entença, per sentència reial del 1425 D’aquesta manera Celdoni Ermenter adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare A la mort d’aquest 1442…

El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on 1257 fou constituït inquisidor general combaté activament l’heretgia i la usura intervingué especialment 1258 en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i Ermessenda de Castellbò, fet que influí en el futur polític d’Andorra El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d’Urgell, del…

Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla confirmat el 1227 i de Poitou nominal pel seu germà Enric III Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa 1240-42 El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença Fou regent d’Anglaterra 1253-54, en absència del seu germà Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV 1252-53, però acceptà la candidatura imperial 1256 i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257 Amb el suborn reeixí que la seva…

Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà els clàssics…

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en nom d’Atenes…

El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’installà definitivament a Buenos Aires Dedicada a la pedagogia al llarg de tota la seva vida,…

Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P Raimondi, NA Zingarelli i V Bellini Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829 A partir de llavors hi collaborà activament en òperes com ara Il colonnello 1835 Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux , el 1835 Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo El 1850 collaborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare Després del fracàs d' Il…

Fill d’un terratinent francès i una esclava africana, visqué al Carib fins a deu anys, que es traslladà a França Emprengué llavors la seva formació musical amb el cèlebre violinista JM Leclair i el compositor FJ Gossec El 1769 Gossec el nomenà primer violí del Concert des Amateurs, una de les orquestres més reconegudes de París i de la qual era el director En aquesta època s’inicià en la composició i obtingué un especial ressò amb obres com els concerts per a violí opus 2 i les simfonies concertants -reeixida revisió del concerto grosso barroc segons l’estètica de l’època- Del 1773 al 1781…

Fou mestre de capella del landgravi Philipp V de Butzbach des del 1614 Ocupà el mateix lloc al servei de Ludwig V a Darmstadt el 1619 L’any 1623 es desplaçà a Frankfurt i el 1636 a Nuremberg, per a actuar també com a mestre de capella de la Frauenkirche Retornà a Frankfurt el 1644, on restà fins a la data de la seva mort participant molt activament en la vida musical de la ciutat Escriví sobretot música vocal religiosa en l’estil polifònic típic del Renaixement També compongué algunes peces policorals i en stile concertato , en un intent d’assimilar els estils més moderns El seu…

Treballà en diverses ciutats, com ara Utrecht organista a l’església de Sant Nicolau, 1732, Amsterdam 1737 i Leiden 1749-51 Estudià amb G Tartini a Itàlia Per manca de perspectives de feina a Holanda, el 1752 s’establí a Anglaterra, on participà molt activament en la vida musical Tocà els solos de violí de l' Acis and Galatea de GF Händel 1754 i, el 1760, succeí a Charles Burney com a organista a St Margaret’s, a Oxford L’any 1762 es traslladà a Cambridge, on treballà com a intèrpret i professor de violí i de teoria Moltes de les seves obres segueixen els patrons establerts pel…