Resultats de la cerca

La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…

La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó A l’hora d’estudiar l’organització del territori a la comarca de la Llitera en època medieval, hi ha dos aspectes en els quals hem de concentrar l’atenció D’una banda, ens adonem que, com a la propera comarca de la Noguera, hi podem estudiar la distribució dels castells, tant dels bastits per a defensar les terres dominades pels musulmans com dels fets pels cristians Amb tot, a causa de les característiques del que s’ha conservat, podrem aprofundir sobretot…

Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Llobregat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Al llarg del riu Llobregat i des de Montserrat a la costa s’estén un territori allargassat de 489,5 km 2 repartit entre els vint-i-nou municipis que configuren la comarca del Baix Llobregat La superfície comarcal representa l’1,5% del total de Catalunya, i ocupa el sisè lloc entre les comarques més petites per la seva extensió Els límits s’estableixen amb les comarques del Bages al N, el Vallès Occidental al NE, el Barcelonès a l’E, l’Anoia i l’Alt Penedès a l’W i…

L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions…

De cara al vent i sota la neu La primera imatge que la idea d’alta muntanya suggereix és la feta de pics rocallosos, clapes de tarters, grans rasos herbats i, senyorejant-ho tot, la tossuda salmòdia del vent i la brillantor de les congestes La realitat és força més complexa, però cal admetre que el vent i la neu són factors importants de l’ambient dels grans cims i un dels principals condicionants del poblament vegetal Matisant més, el vent i la neu resulten decisius tant per excés com per defecte, i tant directament com a través de llur influència en altres factors Les grans muntanyes del…

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és molt escassa,…

Els boscos nebulosos, d’una importància capital en el cicle de l’aigua a escala mundial, són considerats avui dia com l’ecosistema més amenaçat de destrucció a causa de la forta pressió exercida per la humanitat i l’expansió agrícola Diversos països s’han compromès en la protecció d’aquests sistemes, si bé entre les figures legals de protecció que els afecten hi ha tota una gamma de varietat, que no sempre n’assegura una regulació satisfactòria Hi ha, en efecte, des d’àrees de protecció estricta fins a simples reserves forestals, parcs nacionals i reserves naturals, tots ells sotmesos a…