Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
uniònids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis integrada per individus amb totes dues valves iguals, amples i globuloses, de color fosc, amb el peu ample i en forma de destral i el mantell amb replecs i papil·les.
Habiten a l’aigua dolça de temperatura freda i sense contaminació De desenvolupament indirecte per una larva gloquidi, inclou, entre d’altres, els gèneres Unio , Margaritana i Anodonta , les espècies dels quals poden produir perles petites Margaritana margaritifera és estesa pels Pirineus, els Vosges i Escòcia
peu d’ànec
Peu d’ànec
German Center for Marine Biodiversity Research, Senckenberg am Meer. Silke Laakmann (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous, de la classe dels asteroïdeus, de 15 cm de diàmetre, amb els braços curts i amples i el cos discoidal, molt aplatat i fi, amb la cara superior de color vermell llampant i la inferior groguenca.
Habita als fons fangosos, a força profunditat
tallant
Oficis manuals
Eina emprada per a picar i rebaixar pedres, que consisteix en dues fulles amples i amb tall que formen una sola peça i són unides per l’ull o canó de ferro, dins el qual passa el cap del mànec.
bambú groc
Botànica
Gènere de bambús, de la família de les gramínies, d’entrenusos grocs, molt curts i amples, de tiges fines i molt ramificades, d’uns 5 a 6 m d’alçada, originaris de la Xina i del Japó, conreats com a ornamentals.
sobrepellís
Cristianisme
Ornament litúrgic de lli blanc, amb mànigues molt amples, més curt que l’alba, que duen sobre la sotana els clergues i ministres inferiors o els capellans com a hàbit de cor i en altres serveis del culte (processons, enterraments, etc).
Antigament era anomenat cota
llama
Llama
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer del subordre dels tilòpodes
, de la família dels camèlids, que arriba a fer 115 cm d’alçada a la creu, de tronc esvelt, coll llarg, cap petit amb el musell afuat, orelles llargues i amples, cua curta i potes primes.
Té el cos cobert de llana espessa i llarga, que pot ésser de diversos colors i que comercialment és força apreciada Suporta molt bé les temperatures baixes i les pressions pròpies de les muntanyes elevades Actualment només n'existeixen exemplars domèstics, que són emprats com a bèsties de càrrega Habita al Perú, a la zona oest de Bolívia i al nord-oest de l’Argentina
llagostí
Llagostins
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels penèids, de 20 cm de llargada màxima, que es caracteritza per les primeres antenes, molt curtes i juntes, i per les branques internes de les segones antenes, molt amples i planes.
És una forma mediterrània pròpia de la zona costanera, que habita sobre el fons fins a uns 40 m de profunditat, i és especialment freqüent a les desembocadures dels rius Als Països Catalans, la pesca de llagostins 84 tones el 1971, molt apreciats, se centra al sud de la desembocadura de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita, les Cases d’Alcanar, Vinaròs i, en menor escala, Benicarló i Peníscola també se'n pesca a Tarragona i el golf de Sant Jordi Cambrils, l’Ametlla, l’Ampolla i a la costa meridional Bellreguard, Santa Pola
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies
Sant Mateu de Bages
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el campanar, una mostra exemplar de la transició del preromànic al romànic, des del costat de migjorn F Junyent-A Mazcuñan És l’església parroquial de Sant Mateu de Bages, petit nucli rural constituït en cap del municipi i estès a la banda sud-oriental del territori Long 1°44’04” - Lat 41°47’50” Hom hi va per la carretera que, amb origen a Callús i amb un recorregut d’uns 6 quilòmetres, mena a Sant Mateu Per arribar a aquesta població caldrà deixar la carretera asfaltada per tal de seguir un camí carreter, degudament senyalitzat, que s’inicia a mà esquerra de la…
Sant Climent de Sirac (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Sant Climent de Sirac des del sector de llevant, amb el campanar i l’absis sobrealçat ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Climent de Sirac, fortificada, té una posició dominant sobre la vall de la Tet, a l’extrem de tramuntana de la població de Sirac, enfront de la vila de Rià, situada a l’altre costat del riu, en el turó coronat per les restes del castell medieval El poble de Sirac és enlairat en un replà, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 23” N - Long 2° 24’ 14” E Hom arriba a Sirac des de Prada per la carretera N-…