Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012,…
,
Joan Ridao i Martín

Joan Ridao i Martín
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política
Polític i advocat.
Llicenciat i doctorat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor associat de dret constitucional i ciència política de la Universitat de Barcelona, collaborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya i professor ad honorem de la Universitat Rovira i Virgili Exerceix com a advocat especialista en dret públic i consultor, i realitza estudis i elabora dictàmens sobre diversos aspectes en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal Inicià la seva carrera política el 1988 en les files d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i el…
Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias Als anys trenta fou un dels introductors de les noves tècniques de la medicina a Catalunya Metge de les Brigades Internacionals durant la guerra civil de 1936-39, fou el principal impulsor dels quiròfans mòbils, i a l’Hospital Clínic implantà el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de l’Estat espanyol Durant el franquisme, tot i haver estat jutjat per un Tribunal Sumaríssim i inhabilitat per al servei públic, prosseguí la seva tasca assistencial No fou fins acabada la…
Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Església ampliada amb una gran capella lateral i un esvelt campanar d’espadanya convertit en una torrella F Tur De Santa Coloma de Farners surt una pista en direcció a ponent que porta a l’ermita i al castell de Farners, a Sant Pere Cercada i a Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Mapa L38-13333 Situació 31TDG674332 JRR Història Tot i que el lloc de Sauleda consta documentalment d’ençà de la fi del segle IX, sembla que l’església no fou edificada fins al segle XI A mitjan segle XII —concretament, l’any 1167—, l’església fou donada pel bisbe de Girona, Guillem de Peratallada, a la…
Sant Esteve de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…
Sant Julià d’Ainet de Besan (Alins de Vallferrera)
Art romànic
L’església de Sant Julià d’Ainet de Besan és situada a la Vall Ferrera i les seves vicissituds històriques generals són comunes als altres pobles de la vall, i queden explicades en el capítol de Sant Vicenç d’Alins, centre de la vall La primera menció, concreta, del lloc i parròquia d’Asnet data del 1075 quan Elliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, donava a Santa Maria de la Seu la dècima de la parròquia d’Asnet Els límits donats en el document, l’església de Sant Martí a llevant —referència a la capella de Santa Martí d’Alins— el riu de Virós a ponent —referència que tant pot…
Castell de Canelles (Os de Balaguer)
Art romànic
La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre Ramon Berenguer…
Castell de Boix (Ivars de Noguera)
Art romànic
El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres, i els en…
Convent de Sant Francesc (Vilafranca de Conflent)
Art romànic
L’orde dels franciscans s’installà a la vila de Vilafranca de Conflent gràcies a una butlla del papa Nicolau III, atorgada l’any 1279 El convent primitiu dels franciscans era situat al barri extramurs que voreja la riba esquerra de la Tet, a l’indret que ocupen avui les escoles de la vila La seva construcció s’inicià a partir dels anys 1279-80, gràcies a les contribucions dels habitants de Vilafranca, però sobretot, a la munificència de les cases nobles dels Pinós de Mataplana, els Perellós, els Perapertusa, els Oms i els Llar és molt possible que per aquesta causa esdevingués ben aviat el…
Charlton Heston

Charlton Heston
© AMPAS
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual fou conegut l’actor cinematogràfic nord-americà John Charles Carter.
Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina