Sant Esteve de Vila-seca de Solcina

El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina. Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions; una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella. En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà el domini jurisdiccional de Vila-seca de Solcina amb el seu castell i terme, i ultra això, manà que ambdós nuclis fossin units amb l’únic nom de Vila-seca de Solcina.

D’altra banda, segons la butlla del papa Luci III atorgada el 19 de desembre de 1185, la vila de Reus, amb totes les seves esglésies i pertinences, i la de Vila-seca, amb tots els seus predis i possessions, eren béns que el cambrer tenia en nom del capítol de la catedral de Tarragona. És molt probable que l’església de Vila-seca, dedicada al protomàrtir sant Esteve, fos a la darreria del segle XII sufragània de la parròquia de Reus.

A la darreria del segle XIII, l’església de Sant Esteve de Vila-seca ja devia haver adquirit la categoria de parròquia, car els anys 1279 i 1280, en la relació d’esglésies parroquials que contribuïren a sufragar la dècima recaptada en l’arxidiòcesi durant els anys esmentats, consta que el rector de Villasicca pagà 75 sous per aquest concepte.

A la darreria del segle XV, la parròquia de Sant Esteve era de col·lació de l’ardiaca de Vila-seca.

El 10 d’abril de l’any 1588 se signaren unes capitulacions per a la construcció de l’actual església de Vila-seca, entre els jurats del poble i el mestre d’obres, Joan Mosergues. El 20 de març de 1589 es peritava l’obra i la construcció era continuada pels mestres d’obres Lleonard Soler i Joan Parellada. Sembla que l’any 1604 ja s’hi celebrava culte. El campanar fou bastit entre els anys 1605 i 1618.