Resultats de la cerca

El migdia de França, Catalunya i el gòtic meridional D’ençà que els estudiosos de l’arquitectura gòtica començaren, els anys vint del segle XX, a posar de manifest les diferències que els edificis del migdia francès presentaven respecte a les novetats tècniques i formals de l’arquitectura aixecada al nord durant els segles XII i XIII, la historiografia n’ha reivindicat, de forma progressiva, l’originalitat Aquesta constatació ha anat acompanyada de l’interès per manifestar els parallelismes amb l’arquitectura gòtica de l’altre costat dels Pirineus, sobretot de Catalunya Així, el concepte de “…

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Esmentat des del segle X, al segle XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell

És destacable el seu himne Coupe Acompanyà Mistral a Catalunya 1868 Escriví Li parpalhons blus 1868 i Li piadas de la princessa 1882

Conservades originàriament als arxius de Catalunya i a l’Arxiu Apostòlic Vaticà, comprèn 1394 butlles pontifícies originals emeses durant els segles XIII al XV —des del papa Innocenci III 1198 fins a Gregori XI 1377 i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident, finalitzat amb el concili de Constança amb l’elecció de Martí V—, que mostren les relacions entre Catalunya i la cort dels papes, a Roma o a Avinyó El Butllari es presenta en tres volums que corresponen als tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval vol I, conté les butlles de la…

Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…

Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria…

Aquesta capella apareix documentada per primera vegada l’any 1484, però segur que els seus orígens són força anteriors, pertanyents al romànic Es tracta de l’església que els senyors de la quadra de Maspontons erigiren al costat del seu casal Aquest darrer edifici és avui dia una superba mansió aixecada als segles XVII i XVIII, que probablement guarda sota els seus murs uns antecedents medievals Foren senyors del lloc els Avinyó, els Boixadors i al segle XVIII el marquès de la Manresana La capella en l’actualitat es troba completament desfigurada i es fa servir com a dependència de la finca…

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el primer autor…

Feu estudis de ciències exactes i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Residí dos anys a Londres, fins el 1976 Dirigí la revista Druïda És autor de l’assaig La mare dels ous del calendari 2006 Feu de corrector, de redactor i de traductor per a diverses editorials Traduí bàsicament narrativa anglesa Mark Twain, Lewis Carrol, Dylan Thomas, Lawrence Durrell el Quintet d’Avinyó , premi a la millor traducció en prosa de la Institució de les Lletres Catalanes 1988, Doris Lessing El quadern daurat , Wole Soyinya i Paul Auster També traduí força obres del francès de Claude Simon,…

Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració al procés de…