Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Samuel Pepys
Música
Compositor i intèrpret anglès.
Rebé lliçons de cant i fou alumne de composició de John Birchensha Estudià teoria musical a partir de les obres de Th Morley i J Playford i arribà a posseir diversos tractats musicals importants, com els d’A Kircher, M Mersenne o R Descartes Destacà com a intèrpret de flauta de bec, viola, tiorba i guitarra Contractà el músic C Morelli perquè transcrivís, en tabulatura per a guitarra, una collecció de les seves peces preferides, algunes de les quals s’han conservat Pepys fou un profund coneixedor de la música i del període de la Restauració Ell mateix posseïa una habilitat innata per a la…
Wolfgang Wagner
Música
Productor i escenògraf alemany.
Estudià música a Bayreuth i fou alumne del cèlebre director d’escena Emil Preetorius a Berlín Juntament amb el seu germà Wieland, fou el responsable de la represa dels Festivals de Bayreuth el 1951, any a partir del qual en compartí la direcció El 1966, quan Wieland morí, quedà com a únic director, càrrec que exercí fins el 2008 Les seves primeres activitats professionals foren en muntatges del seu germà i el 1953 estrenà la seva primera producció en solitari, Lohengrin Tot i la clara influència de Wieland, les primeres produccions de Wolfgang tenien encara un cert regust…
Aleksandr Vasil’evic Gauk
Música
Director d’orquestra i compositor ucraïnès.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris…
septet
Música
Conjunt format per set instruments o set veus -normalment solistes, amb acompanyament o sense-, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Ocasionalment es pot referir a un moviment o a una part d’aquest, si reuneix les característiques anteriors Sense cap mena de dubte, el septet més cèlebre de la història de la música és el Septimí , opus 20, de L van Beethoven, per a clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i contrabaix, compost els anys 1799-1800, amb una versió per a trio amb violí o clarinet, violoncel i piano opus 38 feta pel mateix compositor els anys 1802-03 L’alternativa violí/ clarinet és probable que vingui també del mateix Beethoven es conserva el manuscrit de la part de violí Altres septets…
Castell de Bardaixí (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’…
Olivier Messiaen
Olivier Messiaen
© Fototeca.cat
Música
Músic provençal.
Estudià al conservatori de París, ensenyà harmonia, anàlisi musical i composició Juntament amb YBaudrier, AJolivet i DLesur fundà el grup La Jeune France De la seva primera època es destaquen el Quatour pour la fin du temps 1941, Vision de l’Amen , per a dos pianos 1943, Vingt regards sur l’enfant Jésus 1944, Turangalila-Symphonie 1948, etc Des del 1950 inicià recerques rítmiques que han influït en la música contemporània Quatre études de rythme , que inclou el cèlebre Mode de valeurs et d’intensités 1949 Més tard escriví Cronocromies 1960, Sept Haï-kaï 1962, Et exspecto…
Camille Saint-Saëns
Camille Saint-Saëns amb Enric Granados
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…
Patachou
Música
Pseudònim de la cantant francesa Henriette Eugénie Jean Ragon.
Abans de dedicar-se professionalment a l'espectacle i a la música treballà en oficis diversos L’any 1948 prengué la direcció del que esdevingué el cèlebre restaurant cabaret Chez Patachou, que rebé el suport de Maurice Chevalier, i on començà a cantar en espectacles que atragueren un públic molt nombrós A més d'obtenir un gran èxit com a intèrpret, pel seu local desfilaren tota mena d’artistes de talent i debutants de la cançó francesa, com ara Georges Brassens , Jacques Brel i Charles Aznavour , entre els més famosos El 1952 debutà en el cinema i el 1955 actuà en French Cancan…
George Lucas
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Autor de diversos curt-metratges i collaborador de F F Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic, reprengué la de director amb…
Jean Halgrin d’Abbeville
Cristianisme
Cardenal legat i teòleg, conegut també per Joan de Sabina.
Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina