Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Major
Llac
Llac de la Itàlia septentrional (entre el Piemont i la Llombardia) i Suïssa (cantó de Ticino).
Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil
Avenches
Localitat
Localitat del cantó de Vaud, Suïssa (2 235 h [1972]), al sud del llac de Morat.
L’antiga Aventicum Helvetiorum , situada sobre la via romana que travessava els Alps pel Gran Sant Bernat, era la ciutat principal dels helvètics Conserva importants restes de l’època de la seva florida als primers segles de l’era cristiana Fou destruïda pels alamans 259-260 i sofrí successives invasions fins que perdé la seva importància
Salvatore Marchesi de Castrone
Música
Baríton, professor de cant i compositor italià.
El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué nombroses cançons…
Víctor Pablo Pérez Pérez
Música
Director d’orquestra castellà.
Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid Posteriorment amplià la seva formació a Munic i, de retorn a Espanya 1977, ensenyà a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Entre el 1980 i el 1988 fou director de l’Orquestra Simfònica d’Astúries Des del 1986 és director titular de l’Orquestra Simfònica de Tenerife, càrrec que alterna, des del 1992, amb la direcció de l’Orquestra Simfònica de Galícia Ha dirigit, així mateix, les orquestres filharmòniques de Londres i de Munic, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma A més, ha intervingut en el…
Tomás Gómez
Música
Teòric castellà.
Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i digitació per a la…
Daniele Del Giudice
Literatura italiana
Escriptor italià.
Traduït a moltes llengües, tingué una voluntat de recerca narrativa i volgué investigar les possibilitats de la paraula a través d’una gran densitat que deixa un ampli espai a la imaginació Publicà, entre d’altres, les novelles Lo stadio di Wimbledon 1983, Nel museo di Reims 1988, Orizzonte mobile 2009 i In questa luce 2013, i els llibres de contes Staccando l’ombra da terra 1994, premi Bagutta, Mania premi Grinzane Cavour 1998 i I racconti 2016 Publicà també llibres d’assaig sobre Italo Svevo Introduzione a “Senilità” , 1992 i sobre altres autors com Stefan Zweig, RL Stevenson i Primo…
Sant Cristòfol de Busa (Navès)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina E Pablo Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul 1 526 m d’altitud i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit, durant la…
opistobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que es caracteritzen per una distorsió parcial del sac visceral, en el sentit de desfer l’espiralització primitiva.
A causa d’això, els connectius nerviosos no presenten quiastonèuria La brànquia única, que és la del cantó dret, és situada, juntament amb l’aurícula, darrere el ventricle, fet que dóna nom al grup La brànquia pot ésser reduïda o bé mancar-hi En aquest cas, la respiració és de tipus cutani, o bé mitjançant brànquies secundàries en forma de papilles al descobert situades dorsalment nudibranquis La majoria de les espècies manquen de conquilla, o bé aquesta és molt prima i recoberta pel mantell Tots els representants d’aquest grup són hermafrodites Amb una sola excepció una…
imperfet
Gramàtica
Determinació pròpia d’alguns temps verbals —en oposició a la de perfet—, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte, discutida per alguns lingüistes.
Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu cantí o vaig cantar canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés Són perfets el pretèrit perfet d’…
agramontès | agromontesa
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què es trobava dividit el regne de Navarra des de mitjan s XIV fins al començament del s XVI i que reflectien, en certa manera, la divergència de mentalitat entre la gent de muntanya de l’alta Navarra i la gent de la plana.
Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina