Resultats de la cerca

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en el mateix…

S’aixeca en una gran recolzada que fa el riu Ter, enfront de la vila de Torelló Pels anys 1125 i 1126 el lloc és esmentat com a vila i com a puig de Conangulo N’eren senyors el senescal Guillem Ramon, la seva muller Beatriu de Montcada i el germà d’aquell, Ot El 1139 el senescal, Guillem Ramon, amb el seu germà Ot, i el seu fill Guillem donaren la torre de Conanglell a Bernat Ermengol de Freixenet Per successió dels Freixenet d’Alpens la domus passà a Saurina de Manlleu, que era filla de Bernat de Manlleu i de Saurina de Freixenet, que estava casada amb Ramon de Malla L’any 1233…

Estudià cant amb el seu avi, Egon van Rijn Una de les grans veus de la seva generació, debutà el 1955 com a Rosina El barber de Sevilla , a l’Òpera de Brunsvic El 1959 es presentà al Festival d’Ais de Provença com a Reina de la Nit La flauta màgica Cantant de poderosa presència escènica, el 1960 debutà a Bayreuth, on actuà durant les següents set edicions del festival i es consagrà com una de les grans heroïnes wagnerianes El seu paper més rellevant és el personatge de la Senta de L’holandès errant , de R Wagner També s’ha especialitzat en els personatges d’òperes de R Strauss i en…

Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves interpretacions de Lucia…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días…

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…

Estudià magisteri a la Universitat d’Århus, on es graduà el 1958 Els anys d’estudiant a la universitat començà a escriure, activitat a la qual es dedicà professionalment des del 1964, encoratjada pel crític Poul Borum, amb el qual estigué casada del 1959 al 1976 La seva poesia atorga una gran importància als aspectes formals i estructurals, estretament vinculats a les referències filosòfiques del contingut, especialment l’ordre implícit en l’univers que el subjecte construeix a partir de la percepció i el llenguatge Els reculls més destacats són Det ‘Allò’, 1969 i Alfabet 1981,…

Formada per Ferran de Castella mort el 1275, conegut amb el sobrenom d' El de la Cerda , primogènit baró d’Alfons X, i pels seus fills, Alfons de la Cerda i Ferran de la Cerda a la península Ibèrica i de Castella o d’Espanya, a França, coneguts com els infants de la Cerda Refugiats als dominis de Pere II de Catalunya-Aragó 1277 arran de les lluites per a la successió a la corona castellana, foren emprats per Pere II i pels seus fills Alfons II i Jaume II com a arma per a obtenir avantatges, especialment la sobirania del regne de Múrcia, ja fos diplomàticament, ja fos sostenint militarment els…

Succeí el seu pare, sota la tutela del seu oncle Pere I de Catalunya-Aragó, que se l’endugué a la seva cort Durant la seva minoritat Provença sofrí greus pertorbacions, sobretot després de la mort de Pere I a Muret el 1213 Llavors el jove Ramon Berenguer estigué uns quants anys a Montsó, sota la guarda dels templers, al costat del seu cosí Jaume I En sortí en forma reservada pel novembre del 1216 per embarcar-se a Salou amb rumb a Provença Mentrestant el comte Sanç, regent a Catalunya, Aragó i Montpeller, havia governat també els estats del comte provençal En arribar-hi, aquest hagué de…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …