Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
David García i Torres
Art
Crític d’art i comissari d’exposicions.
Codirector i cofundador d’A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, és professor de la Universitat de Barcelona Collabora en diversos mitjans especialitzats com Bonart , El Cultural , Art Press , Lápiz , Papers dzArt , Lateral , Transversal , Untitled , i Circa i fou responsable del Butlletí del CASM entre el 2005 i el 2008 Ha estat comissari del Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i ha fet exposicions a Objectif d’Anvers a Bèlgica, Bloomberg Space de Londres, Iconoscope de Montpeller, França, la Biennal de Pontevedra, el Palais de Tokyo de París, Macro de…
cor
Teatre
En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica o narrativa.
Sovint recorrien al cant i a la dansa Tingué com a origen els himnes i els cants religiosos de la Grècia primitiva i assolí importància en el ditirambe En Èsquil, Sòfocles i Eurípides els coreutes dialogaven amb els actors, comentaven l’acció i hi intervenien fins i tot amb funcions de protagonista Coèfores, Eumènides Les intervencions del cor rebien els noms d'estrofa, antístrofa, melodrama i epode El cor còmic exposava les idees de l’autor paràbasi A la comèdia nova i la comèdia romana no hi havia cor A la tragèdia romana, les intervencions corals no seguien cap normativa Durant l’edat…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons …
,
Barry Flanagan
Escultura
Escultor gal·lès.
Es formà al Birmingham College of Arts and Crafts 1957-58 i al St Martin's School of Art de Londres 1964-66, d’on fou professor, com també a la Central School of Arts and Crafts 1967-71 El 1966 feu la seva primera exposició individual a Londres, i des del 1968 la seva obra es projectà internacionalment entre d’altres, exposà al MOMA de Nova York 1974, el Centre Georges Pompidou de Paris 1983 i, a Barcelona, al Centre Cultural Tecla Sala el 1997 El 1982 representà la Gran Bretanya a la Biennal de Venècia Resident a Eivissa des del 1987, hi té obra al Museu d’Art Contemporani i una…
Rineke Dijkstra
Art
Artista neerlandesa.
Entre el 1981 i el 1986 estudià a la Gerrit Rietveld Akademie d’Amsterdam, ciutat on viu i treballa Ha mostrat interès per la cultura juvenil, els seus ritus i formes d’expressió i per com es constitueix socialment la identitat dels joves en el seu propi entorn i en el món dels adults Realitza sèries de fotografies i videoretrats de nens i d’adolescents en contexts determinats Beaches The Buzzclub , Liverpool , UK/Mysteryworld , Zaandam , NL , presentada al MACBA a l’estiu del 1998, amb imatges preses a discoteques El reflex de la discrepància entre la uniformitat, les normes i la identitat…
Moma Teatre
Teatre
Companyia teatral valenciana.
Fundada el 1982 per Carles Alfaro, debutà amb el muntatge The Knack , d’Ann Jellicoe Els objectius que la companyia es marcà inicialment se centraren en l’estudi i l’exhibició de teatre bàsicament contemporani Aquest treball es consolidà amb la formació d’una companyia estable, que impulsa el projecte Espai Moma, el qual, amb uns plantejaments similiars als del Teatre Lliure de Barcelona o l’Odin Teatret de Copenhaguen, pretenia ésser una plataforma oberta a propostes escèniques innovadores i coherents Des de la seva creació, Moma Teatre rebé nombrosos premis Entre les…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…
L’Amic de les Arts
Revista mensual il lustrada, de caràcter artístic i literari, que aparegué a Sitges del 1926 al 1929.
Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…
Dietrich Bonhoeffer
Cristianisme
Teòleg alemany.
Fou vicari de la parròquia alemanya evangèlica de Barcelona 1928-29 S'associà a la Bekennende Kirche en contraposició als Deutsche Christen, d’inspiració nazi, i des del 1935 dirigí el seminari de Finkenwalde, on sorgí Nachfolge 1937 El 1936 el govern nazi el tragué de professor auxiliar el 1938 l’exilià de Berlín el 1940 li prohibí de parlar en públic, i el 1941, de publicar escrits Malgrat tot, ell desestimà les possibilitats que hom li oferia als EUA, i restà a Alemanya D’aquells anys és Ethik , inacabada Prengué part en els moviments de resistència, cosa que el portà a la presó el 1943, i…
Eduardo Maturana Araya
Música
Compositor i intèrpret de viola xilè.
A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina