Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i després a Hamburg i Munic Residí a Alemanya i també al Japó Fou professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre La seva obra, majoritàriament escrita en castellà, se centrà en l’assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys Peter Weiss, Poesía y verdad 1968,  Las comunas Alternativa a la familia 1972 i Hermann Hesse y su obra 1977 Escriví poesia Vísperas de San Juan 1978 teatre en català La cançó de les balances 1977,  Violeta 1980 i A les 20h futbol 1980 i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona Guía secreta de Barcelona…

És catedràtic de llengua gallega Ha collaborat en diversos projectes d’edició de periòdics i revistes en gallec, especialment en la fundació de la revista Teima 1977 S'ha especialitzat en l’estudi de l’ús del gallec en els mitjans de comunicació Ha escrit, entre altres obres, Unha ducia de galegos 1976, entrevista amb personalitats de la vida cultural gallega, Memoria dun fuxido 1979, edició preparada per ell de les memòries d’un guerriller fugit de la repressió el 1936, i la novella O triángulo inscrito na circunferencia 1982, Premio da Crítica Galega i Premio de la Crítica Española, O…

Fill de l’autor teatral Francesc de Paula Bedós i Gavaldà , es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on feu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal Fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista Ars  1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la Revista de Sabadell  i a altres publicacions sabadellenques, i a Lo Catalanista , Acció Catalana  i Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , amb poemes, que quedaren…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000 alumnes, a…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i el 1864 es presentà en públic com a pianista Del 1867 al 1871 estudià al Conservatori de Nàpols amb B Cesi piano, C Costa harmonia, P Serrao i L Rossi contrapunt i composició La seva posterior activitat com a pianista, sol o bé formant duo amb el violoncellista A Piatti, el dugué per tot Europa El 1880 fou nomenat professor del Conservatori de Nàpols, i del 1886 al 1902 dirigí el Liceo Musicale de Bolonya Com a director d’orquestra exercí un important paper de divulgació de la música simfònica i escènica alemanya -realitzà la primera…

Nét de R Chapí, es formà al Conservatori de Madrid entre els anys 1928 i 1936 i estudià piano amb Emilio Quintero i harmonia i composició amb Conrado del Campo El 1936 guanyà el primer premi de composició del Conservatori de Madrid Des de ben aviat sentí un gran interès pel folklore musical castellà i el 1936 fundà el quartet de veus masculines Castilla, amb el qual es dedicà a la interpretació i divulgació de la música popular castellana Després de la Guerra Civil anà a França i més tard s’establí a la República Dominicana, on dirigí algunes formacions orquestrals, com ara l’Orquesta…

Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions Ciències, Música…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà Historia y…

Vida i obra El 1908 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona D’ideologia progressista i nacionalista, milità en diferents organitzacions d’aquesta tendència i arribà a ser batlle de Felanitx 1931 Fou membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 i secretari de la seva delegació a Felanitx Al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans Amb l’aixecament militar del juliol del 1936 fugí a Menorca i, més tard, passà a Barcelona El triomf del bàndol nacional l’obligà a exiliar-se, primer a França 1939 i després a Filipines 1939-52 El 1952 tornà a…