Resultats de la cerca
Es mostren 1775 resultats
Sant Salvador de la Roca de Montdony (els Banys d’Arles)
L’església de Sant Salvador fou, segons alguns autors, la capella del castell de Montdony, les ruïnes del qual s’alcen en un turó al sud del poble de Montalbà de l’Església, prop del Roc de Sant Salvador precisament el nom del poble prové d’aquesta església desapareguda Una de les primeres mencions documentals que hi fan referència data de l’any 1255 en el testament de Bernat Hug I, senyor de Serrallonga, el qual llegà al clergue que la regia una determinada suma de diners Uns quants anys més tard, el 1267, l’església de Sant Salvador tornà a ésser beneficiària d’un nou llegat…
Sant Salvador de Fondespatla
Art romànic
La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…
Castell de Pegà (Beranui)
Art romànic
Les ruïnes d’aquesta fortalesa es localitzen damunt el pic de Pegà, que corona i dóna nom a la serra homònima, trifini municipal de Beranui, les Paüls i Bonansa S’hi arriba des de Calbera pujant per l’antic camí medieval que encara conserva bona part de l’empedrat Els vestigis materials, tot i que no han estat pràcticament estudiats, indiquen la importància d’aquesta cruïlla de comunicacions que permetia superar la muralla de les Serres Interiors Les dades documentals d’època romànica es redueixen a una notícia, de vers el 1030, segons la qual Ennecó féu donació al monestir d’…
Castell de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 1141, any en què n’era senyor Ponç Bernat de Vilaclara Posteriorment, el 1291 hom sap que Jaume II de Mallorca infeudà les justícies provinents d’aquest castell a Guillem Puig d’Orfila Un segle més tard, entre el 1395 i el 1397, Jordi de Sant Agustí era senyor de la fortalesa El castell, de propietat particular, conserva encara alguns vestigis d’època medieval, tot i les transformacions que sofrí al segle passat Es presenta com un quadrilàter sense torres d’angle, el qual no tenia obertures exteriors sinó només uns rengles d’…
Castell de Llauró
Art romànic
El lloc de Llauró apareix en la documentació medieval a partir del segle IX, concretament en un precepte de Lluís el Piadós de l’any 814, en el qual la villa Laurosone és consignada com a límit nord de Ceret A partir d’aquest moment són molt nombroses les escriptures conservades que d’una forma directa o indirecta fan referència a la vila de Llauró Des de la fi del segle XII hi ha constància documental d’una família senyorial cognomenada Llauró, els membres de la qual molt probablement foren els castlans del lloc, ja que els senyors eminents, almenys al segle XIII, n’eren els vescomtes de…
Marco Antonio Ingegneri
Música
Compositor i instrumentista italià.
Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…
Joan Romanyà
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en…
Àngels Masià de Ros
Historiografia catalana
Medievalista.
Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i…
ländler
Música
Dansa popular austríaca de tempo lent, en compàs ternari simple.
El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major…
Hombres contra hombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1935; ficció de 80 min., dirigida per Antoni Momplet i Guerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Unión Film Barcelona, Ediciones Cinematográficas Antonio Lasierra Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMomplet FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés, Cándida Losada, José María Lado, Eduardo Crespo, Modest Cid ESTRENA Barcelona, 09121935, Madrid, 22031937 Sinopsi A través d’una combinació entre escenes documentals i de ficció, es mostra la manera com la Primera Guerra Mundial repercutí en diferents persones d’orígens i condicions ben diverses Producció Fou el debut en la realització de Momplet, el rodatge del qual tingué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina