Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Chicago i membre de l’escola homònima partidària de l’economia lliure, encara que el seu pensament evolucionà cap a una major comprensió del marxisme Fou també professor al Iowa State College i a la Universitat de Columbia El seu article The Cost of Subsistence 1945 és famós com a precursor de la programació lineal És autor, entre altres obres, de Production and Distribution Theories 1941, Theory of Prices 1952, The Intellectual and the Market Place and Other Essays 1963 i Essays in the History of Economics 1965 El 1982 li fou atorgat el premi Nobel d’economia…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres 1926 i en dret 1928 Dedicat a la docència, el 1931 ensenyà a l’Institut Escola, i també fou professor a l’institut de segon ensenyament de Maó Incorporat a l’administració pública, en 1937-38 treballà a la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939 a Veneçuela, hi reprengué la tasca docent als liceus de Caracas Fermín Toro i Andrés Bello i a l’institut pedagògic nacional, on ensenyà literatura moderna comparada i sociologia En 1946-66 fou cap de l’oficina general d’afers gremials de la Compañía Argentina de…

Llicenciat en economia per l’Oberlin College d’Ohio 1982 i doctor en economia 1989 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Harvard fins el 1991 i Jerusalem 1991-96 i, des del 1998, és professor d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT de Boston, on imparteix econometria i economia laboral   És membre del National Bureau of Economic Research, l’IZA - Institute of Labor Economics, l’American Academy of Arts and Sciences, l’American Economics Association, l’American Statistical Association i l’Ecometric Society Ha estat editor de les revistes…

Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…

Format a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou cap del Servei d’Estudis Econòmics i del Servei Central d’Estadística de la Generalitat de Catalunya 1933-38 Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d’estudis econòmics Publicà L’economia de la Catalunya autònoma 1933, Els pressupostos de les corporacions públiques 1936, La població a Catalunya 1936, Els moviments demogràfics i de població a Catalunya 1937 i Els pressupostos municipals 1937, entre d’altres

Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora Fou un dels membres del Centre Català que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya Tingué un paper important a l’assemblea de la Unió Catalanista de Manresa 1892, on, com a delegat per Barcelona, féu un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari A l’assemblea de Reus 1893 presentà la ponència sobre tributació i reclamà la descentralització administrativa i econòmica Autor de Criteri…

Estudià enginyeria elèctrica a la Universitat Tècnica de Califòrnia i es doctorà en economia a la Universitat de Harvard 1955 Professor d’economia i dret a la Universitat George Mason de Virgínia, ha collaborat com a conseller en els processos de privatització elèctrica a Austràlia i Nova Zelanda Les seves contribucions han estat bàsiques per a reconèixer l’economia experimental com a instrument per a l’anàlisi econòmica empírica Una de les seves aportacions és l’estudi dels mecanismes alternatius de mercat que serveixen per a dissenyar processos de privatització de monopolis estatals Entre…

Dins de Convergència Democràtica de Catalunya ocupà des del 1981 diversos càrrecs Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions 1979, 1983 i 1987, fou tinent d’alcalde de Finances 1979-1981 Des del 1988 és conseller de benestar social de la Generalitat de Catalunya

Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la darrera legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 4 de maig de 1994 fins al 10 de juny del mateix any, data en què presentà la dimissió Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSOE-PSPV

Professor a la London School of Economics i a l’Indian Statistical Institute, des del 1980 exerceix la docència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És especialment conegut pels seus treballs sobre els efectes de la informació asimètrica en els mercats, i demostrà que els mercats redueixen l’assignació de recursos quan manquen mecanismes de verificació de la qualitat En la mateixa línia, assenyalà que la informació asimètrica entre els prestadors i els prestataris explicaria les elevades taxes d’interès dels crèdits en els mercats locals del Tercer Món, com també les dificultats de la…