Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Escola d’Agricultura
Agronomia
Institució creada com a Escola Superior d’Agricultura per la diputació de Barcelona el 1911 com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), ampliada i perfeccionada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
En la seva primera etapa 1911-39 atorgava títols d’enginyer agrícola cinc cursos d’estudi i de tècnic agrícola dos cursos Complementàriament hom donava lliçons especialitzades, cursets de divulgació, ensenyaments postals, etc Tingué cura de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i de la granja experimental de Caldes de Montbui L’any 1940 li fou retirada la facultat d’atorgar títols de nivell superior Del 1980 ençà és una fundació pública de la diputació i actua com a escola tècnica universitària, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en què es fan les…
Castell de Mata (Porqueres)
Art romànic
El castell de Mata, del qual sembla que no resta res, devia ésser situat al costat de l’església de Sant Andreu de Mata D’ençà de la segona meitat del segle XI, trobem diversos senyors de Mata L’any 1107 és documentat un Bernat Ramon de Mata, i el 1099 s’esmenta un Pere Ramon de Mata L’any 1111, segons Pere Català en un instrument comtal és mencionat “ipso kastro de Mata” El 1142, Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, casà amb Dispòdia de Mata L’any 1208 hi hagué una concòrdia entre Pere de…
Capella de Sant Joan (Blanes)
Art romànic
La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou…
Titta Ruffo
Música
Baríton italià.
Estudià cant durant un temps molt breu i a vint-i-un anys debutà al Teatro Costanzi de Roma interpretant el paper de Herald Lohengrin Posteriorment actuà a Santiago de Xile i Buenos Aires i el 1903 es presentà al Covent Garden de Londres, on intervingué en Lucia di Lammermoor i El barber de Sevilla A partir de la temporada 1903-04, després d’haver-se presentat amb el paper titular de Rigoletto a la Scala de Milà, fou reclamat als principals teatres d’òpera d’Europa També fou molt popular als Estats Units d’ençà del seu debut a Filadèlfia 1912, i entre el 1922 i el 1930 actuà…
Josep Maria Benítez i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
Entrà en la Companyia de Jesús l’any 1955 Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en aquesta darrera disciplina a la Universitat de Barcelona amb una investigació titulada La contribució intellectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera 1990 Incorporat a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma l’any 1983, n’exerceix la càtedra d’història moderna d’ençà del 1984 És president de l’Associació Catalans a Roma 1995, degà de la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana 1997 i director de la…
Percussions de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana de percussionistes.
Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un…
Torneig de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta

Partit del Torneig de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta del 2013
ASSOCIACIÓ DE BÀSQUET DE SANT JULIÀ DE VILATORTA
Basquetbol
Competició de basquetbol disputada anualment a Osona des del 1985.
Organitzat per l’Associació de Bàsquet Sant Julià de Vilatorta, en la primera edició participaren quatre equips masculins i dos de femenins D’aleshores ençà, el torneig no ha parat de créixer fins a convertir-se en el més gran d’Europa quant a participació Té lloc entre el final d’agost i el principi de setembre L’edició amb més participació fou la del 2010, amb 242 equips i més de 600 partits disputats, i la presència d’equips arribats de la Lliga universitària dels EUA NCAA El 2014 la competició estava dividida en trenta categories en funció del sexe, l’edat i el nivell dels…
Josep Maria Estany Volart
Hípica
Genet.
Practicà el polo durant més de dotze anys, competint amb el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, on exercí com a capità de l’equip Participà en diversos trofeus internacionals, però arran d’un accident que patí durant un torneig a la República Dominicana es veié obligat a abandonar l’alta competició El 1962 esdevingué un dels reorganitzadors del polo a Barcelona que, per motius econòmics, s’havia deixat de practicar d’ençà del 1955 També fou un dels promotors de la constitució, el 1964, de la Federació Catalana de Polo, de la qual fou el primer president, i més tard, president d…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina