Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Antonio Beneyto Senabre
Pintura
Literatura
Escultura
Art
Pintor, escultor, artista plàstic i escriptor en llengua castellana.
Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de quimera 2001, El otro viaje 2003…
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…
Institut Botànic de Barcelona
Botànica
Institució fundada oficialment el 1934 amb caràcter d’entitat autònoma, desmembrada del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…
Castell de Mata (Porqueres)
Art romànic
El castell de Mata, del qual sembla que no resta res, devia ésser situat al costat de l’església de Sant Andreu de Mata D’ençà de la segona meitat del segle XI, trobem diversos senyors de Mata L’any 1107 és documentat un Bernat Ramon de Mata, i el 1099 s’esmenta un Pere Ramon de Mata L’any 1111, segons Pere Català en un instrument comtal és mencionat “ipso kastro de Mata” El 1142, Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, casà amb Dispòdia de Mata L’any 1208 hi hagué una concòrdia entre Pere de Mata i el seu germà Guillem Durant el segle XIII i XIV s’esdevingueren diversos juraments…
Capella de Sant Joan (Blanes)
Art romànic
La capella o santuari de Sant Joan és situat als peus de la torre i els murs de l’antic castell de Blanes, que per això és conegut com el castell de Sant Joan Es tracta, per tant, d’una capella del castell que pot tenir un origen força remot, dels segles X o XI, que és quan surt documentat el castell L’edifici actual és format per una nau rectangular tardana amb un campanar més modern, pintat de blanc, tot del segle XVII ençà Apareix en la documentació el 1245, en què Guillem de Blanes i la seva esposa Guilleuma hi varen fundar un benefici Al segle XVIII es va abandonar, però fou restaurada…
garrotín
Música
Gènere del cant flamenc.
D’origen incert, presumiblement procedent del folklore asturià, que es degué estendre per la península Ibèrica durant el segle XIX La comunitat gitana de Catalunya —concretament, la compresa entre Lleida Segrià i Valls Alt Camp— el degué assumir com a propi i, de fet, en foren els principals mantenidors i el feren arribar al seu moment daurat a principi del segle XX Les seves estrofes, de to burlesc o irònic, estan formades en català per quatre versos heptasíllabs —el segon i el quart rimen entre si— Entre estrofa i estrofa s’hi intercala una tornada que fa referència al propi gènere “Al…
bretó | bretona
Etnologia
Individu d’un poble d’origen celta que, de mitjan segle V al final del segle VI, emigrà de la Gran Bretanya a l’Armòrica, regió anomenada posteriorment Bretanya.
L’àrea del grup coincideix amb les fronteres polítiques, que daten del segle IX, però no pas amb les lingüístiques, que mostren, ja d’ençà d’aquesta mateixa època, l’existència permanent d’una zona galloromànica constituïda principalment per les regions de Nantes Naoned i de Rennes Roazhon Les activitats econòmiques tradicionals i característiques dels bretons són l’agricultura, la pesca i el comerç marítim També ho havia estat la indústria tèxtil, desapareguda al segle XIX La població rural és disseminada en petites explotacions constituïdes per terrenys closos Els bretons es caracteritzen…
coreà | coreana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.
Originaris de migracions tungús del tercer millenni aC al segle V dC, sotmeses a influències xineses del segle II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del segle IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat L’economia és essencialment agrícola La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals El confucianisme hi fou introduït al segle I aC, i el budisme, al segle…
Svante A. Arrhenius: l'efecte hivernacle
La noció d’efecte hivernacle, que avui sembla tan nova, es remunta a dos segles enrere, quan el naturalista ginebrí Horace Benedict de Saussure 1740-99 el posà de manifest experimentalment És al físic francès Jean-Baptiste Joseph Fourier 1786-1830, però, a qui es deu la comparació de l’efecte dels raigs del Sol en l’escalfament de l’atmosfera terrestre amb el que es produeix en l’aire confinat en l’interior d’un hivernacle, comparació que el portà a enunciar l’efecte hivernacle el 1824, el mateix any que Carnot publicava el seu treball sobre les màquines tèrmiques Arrhenius premi Nobel de…
Sant Pau Extramurs
Claustre de Sant Pau Extramurs
© Fototeca.cat
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada a la via Ostiense, prop de la porta homònima.
Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny segles X-XI En fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina