Resultats de la cerca

Assolí una gran fama per la seva interpretació de les primeres obres teatrals romàntiques Residí molts anys a Catalunya, i actuà alguns cops en teatre català el 1861 estrenà Una noia com un sol , de Francesc Vidal i Torrent

A més de música estudià química i geologia Rebé lliçons de solfeig i piano de Vicenç Martí i estudià harmonia amb Ramon Vilanova El 1840 estrenà al Teatre de la Santa Creu la seva primera opera buffa , titulada La vedovella , i marxà cap a Madrid per completar els seus estudis musicals Allà compongué l’òpera La dama dell castello, ovvero I Fidanzati , un melodrama que s’estrenà a Barcelona el 1845 i que aconseguí un gran èxit de públic A causa d’una sèrie de malentesos amb la crítica i els empresaris, abandonà durant un cert temps la composició i encaminà la seva activitat cap a la…

Vida Actor 1773-89 i, des del 1777, director de la companyia de FJ Moser, les seves interpretacions obtingueren una gran reputació El 1775 s’estrenà Die Lyranten 'Les tocadores de lira', òpera de la qual escriví el text i la música Amic de Mozart, és l’autor del llibret de La flauta màgica Protegit de Josep II 1784, el 1789 esdevingué director del Freihaus-Theater de Viena i, gràcies a l’estrena d’un gran nombre d’obres escrites i dirigides per ell, la major part operetes i singspiele , inicià una brillant trajectòria Entre aquestes composicions cal destacar Die Waldmänner 'Els…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Radar Films Barcelona ARGUMENT FBetriu GUIÓ FBetriu, José Luis García Sánchez FOTOGRAFIA Magí Torruella Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE LPuigvert MÚSICA Manuel Cubedo, Joan Barcons INTERPRETACIÓ Cassen Sebastián, Mònica Randall Juliana, Carlos Ibarzábal, Ovidi Montllor, Rosa Gil, María Francia, Rosa Morata, Alfred Lucchetti, Josefina Tàpias ESTRENA Madrid, 09021976, Barcelona, 27091976 Sinopsi Sebastián viu sol El seu company Amadeo li presenta la seva filla Juliana Quan descobreix que s’ha quedat embarassada,…

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se…

Rebé una sòlida formació universitària en diverses disciplines, com ara musicologia i filosofia A la Musikhochschule de Viena cursà estudis musicals i tingué com a professor de composició Alfred Uhl El 1958 fundà, juntament amb K Schwertsik, el conjunt de cambra Die Reihe, que dirigí fins el 1988, formació amb la qual guanyà un gran prestigi amb la interpretació d’obres de joves compositors i de músics de la Segona Escola de Viena El 1960, amb l’estrena al Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània de la seva obra orquestral Relazioni fragili , es donà a…

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Obligat pel seu pare a estudiar medicina, aviat ingressà al conservatori de París, on es féu notar perquè rebutjava les formes tradicionals de la música Això el perjudicà per a l’obtenció del premi de Roma, que finalment aconseguí el 1830 Aquell mateix any estrenà Symphonie fantastique Després d’una estada a Itàlia, exercí com a crític musical a Le Journal des Débats La seva música no atreia el públic Benvenuto Cellini fracassà al Théâtre de l’Opéra 1838, i les comandes oficials Requiem , 1837 Symphonie funèbre et triomphale , 1840 passaren desapercebudes Gràcies a una donació de Paganini…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…

S’estrenà en la màxima categoria amb el BM Granollers la temporada 1990-91 Jugà d’extrem en l’equip vallesà fins al final de la dècada dels noranta i guanyà la Copa EHF 1995, 1996 Fou jugador internacional júnior