Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
art otònic
Art
Art desenvolupat durant el regnat dels emperadors Otó.
Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic Les novetats arquitectòniques més importants són el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures…
viscositat

Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)
© Fototeca.cat
Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la…
Frans Hals
Cavaller somrient , de Frans Hals (Col·lecció Wallace, Londres)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor retratista holandès.
Es traslladà a Haarlem 1591, amb la seva família, on fou deixeble de C van Mander Hom el considera el creador dels doelen retrats de grup per als gremis i les associacions, que tanta influència havien de tenir en la pintura holandesa del s XVII A través d’aquests retrats de grup hom en pot seguir l’evolució artística Així, des del Banquet de la milícia de Sant Jordi 1616 Rijksmuseum, Amsterdam, on la pinzellada de gruix, els colors brillants i violents i un fort vitalisme expressiu són els trets més característics, hom arriba als retrats dels Regents de l’asil ~1664 Frans Halsmuseum, Haarlem…
Les bríides o molses típiques
Aquesta subclasse comprèn el gruix de les molses, gairebé totes les espècies que en coneixem, i les que presenten els caràcters més típics de les molses, exposats a les generalitats del grup Recordem que tenen el protonema filamentós i relativament durador, amb diverses gemmes que originen caulidis, acrocàrpics en unes espècies i pleurocàrpics en altres Els fillidis tenen gairebé totes les cèllules verdes i molt sovint presenten nervi L’esporòfit té seta, a vegades força llarga, i la càpsula, que presenta una caliptra ben visible, s’obre, típicament, per un opercle i té la boca…
Castell de Celrà (Orellà)
Art romànic
El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974, pàg 207 deia de…
colorimetria
Química
Designació antiga de l’absorciometria de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl , on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta…
post
Tecnologia
Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que gruixuda, de dimensions ben diverses segons la comarca, sovint expressades en polzades, però de gruix inferior a 40 mm i d’amplada almenys quatre vegades més gran que el gruix.
Els gruixos normalitzats per a les posts són 10, 12, 15, 18, 20, 24, 26, 35 i 40 mm
Sant Vicenç de Jonqueres (Sabadell)
Art romànic
Situació Vista del temple des del costat septentrional J M Masagué L’antiga església parroquial de Jonqueres és situada al nord de la ciutat de Sabadell, a 176 metres d’altitud És edificada al punt més alt d’un petit tossal que s’alça a l’interior d’una gran clotada, molt a la vora de la riba dreta del riu Ripoll És de propietat municipal i, en aquests moments, fora de culte Adossades a les parets de tramuntana i de migdia, hi ha sengles construccions paràsites Mapa 36-15392 Situació 31TDG252026 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Sabadell a Castellar i Prats de Lluçanès Al punt…
Castell de Llort (Espot)
Art romànic
Situació Castell situat al cim d’un turó, a 1 200 m d’altitud, damunt de la confluència del riu Escrita, de la vall d’Espot amb la Noguera Pallaresa Mapa 33-9181 Situació 31TCH472153 Planta del castell, a escala 1400, en la qual es posa de manifest l’amplitud i la disposició del recinte J Bolòs Seguint la carretera d’Espot, uns 2 km abans d’arribar a aquesta població i molt poc abans del trencall del càmping de la Mola, cal agafar un camí carreter que travessa el riu Escrita i, seguint pel mig del bosc, arriba als prats de la Borda del Terrissaire Del costat esquerre d’aquesta construcció…
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina