Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes,…
Castell de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquest castell s’aixequen en un petit turó rocallós al sud-est del poble de Montalbà ECSA - A Roura Les restes de l’antic castell de Montdony s’alcen sobre un petit turó al sud-est del poble de Montalbà de l’Església Des del castell es domina visualment tota la vall de Montalbà, closa al nord per les gorges de Montdony, que la separen de la vall del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 38″ N - Long 2° 41′ 8″ E Per a arribar-hi, partint dels Banys d’Arles, cal agafar la carretera D-53, que després de fer un recorregut d’uns 8 km porta fins al poble de Montalbà de l’…
Un ascidi invasor: Microcosmus squamiger
Exemplars de Microcosmus squamiger en els quals s’aprecien les bandes clares i fosques dels sifons Aquesta espècie es diferencia d’altres del mateix gènere presents a la Mediterrània per la mida, ja que no sol passar de 5 cm de llargada, mentre que M sabatieri i M polymorphus són força més grans Charles Griffiths L’espècie Microcosmus squamiger va ser descrita per primera vegada l’any 1927, a partir de mostres d’Austràlia No obstant això, els últims cinquanta anys s’ha propagat per tot el món ha establert poblacions a les costes del sud i el sud-est d’Àfrica, el sud de l’índia i el sud-oest…
Sant Esteve de Juverri (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista de l’edifici des de llevant, amb l’absis, de planta semicircular i mancat de tota ornamentació JM Ubach L’església de Sant Esteve de Juverri és la titular del poble del mateix nom, el més meridional d’Andorra, situat en un coster, a 1 285 m d’altitud, enlairat sobre la Valira i sobre el Runet, petit nucli també envoltat per una zona residencial, al peu del bosc de Juverri Actualment pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria, bé que antigament havia depès de la parròquia d’Arcavell, a l’Alt Urgell Situació x 1°29′30” — y 42°26′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que…
Pla pràctic de jogging
Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen la marxa, el…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica
cep
Cep
© Fototeca.cat/Corel
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell hemisfèric o convex, de 5 a 25 cm d’ample, bru ocraci, lluent, amb tubs groguencs, de cama gruixuda i massissa, d’un bru clar, i amb la carn blanca, d’olor i sabor agradables.
Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible
esqueixada
Construcció i obres públiques
Eixamplament esbiaixat que es fa a les rebranques i a la llinda de les finestres o portals per la part interior, quan la paret és molt gruixuda, per tal d’augmentar l’entrada de claror i perquè les portes o vidrieres es puguin obrir bé.
bolet d’esca
Bolet d’esca
© Xevi Varela
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les poliporàcies, de fructificació perenne, al començament en forma de mig disc; després, cada any més gruixuda, per aposició de noves capes de tubs fins a atènyer diàmetres de 40 cm i gruixos de més de 20 cm.
La carn és de color caoba i suberosa, recoberta per una cutícula resistent, d’un gris clar a negrosa Viu sobre roures, faigs, pollancres i altres arbres de fulla plana, al cor de la fusta dels quals produeix fissures radials i circulars, amb una massa densa i brunenca constituïda pel miceli Amb la carn dels carpòfors hom preparava l’esca També havia estat emprada, en medicina casolana, com a hemostàtic