Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…
La primera visita al pediatre
La primera visita al pediatre, després d’haver sortit de la clínica, convé realitzar-la quan el nadó té entre tres i quatre setmanes de vida És aleshores que acaba el període neonatal —de nadó—, i l’examen mèdic permet de comprovar si l’infant ha superat l’etapa sense problemes La visita s’inicia amb un interrogatori detallat als pares, per a determinar com ha evolucionat el nen durant les primeres setmanes de vida i esbrinar si s’ha produït alguna anomalia En aquesta visita, com en tots els controls de salut durant la infància, es pesa el nen i es pren mesura de diversos paràmetres,…
El que cal saber de l’úlcera pèptica
Patologia humana
L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica quan ho fa al duodè, úlcera duodenal La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o brots…
free-jazz
Música
Varietat de jazz sorgida els anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d’estructura estròfica i de continuïtat rítmica.
Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of Chicago i…
,
viola d’arc

Viola d’arc soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Denominació general de tota una sèrie d’instruments d’arc -en la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfons compostos del tipus llaüt de mànec- de les més diverses formes, mides i tessitures que ocupen l’espai temporal que va des de l’Edat Mitjana fins al segle XVI, i que prepararen el posterior adveniment de les dues grans famílies d’instruments d’arc que han arribat fins avui: d’una banda, la família de les violes de gamba, i, de l’altra, la de les violes de braç, de les quals el violí i la seva família són descendents directes.
L’etimologia de la paraula viola no és clara Els seus orígens en el terme llatí vitulari ’cantar o celebrar una victòria cantant’ o l’onomatopeia galloromana de significat similar viular , generalment no són acceptats Els filòlegs s’inclinen més per fidula , diminutiu del mot llatí fides , que significa tant ’corda’ com ’instrument de corda’ fidibus canere , ’tocar un instrument de corda’ Del terme medieval vitula es té constància al final del segle XII a Anglaterra Joffroi de Vinsauf el documenta a França cap a la mateixa època, i Ugotio i J De Janua ho fan a Itàlia cap al 1200 D’altra…
música popular de l’Amèrica anglòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels anglesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals Estats Units, el Canadà (excepte el Quebec) i Jamaica.
La cultura actual de l’Amèrica del Nord és fonamentalment europea, majoritàriament anglosaxona, malgrat que també rebé influència d’altres països, entre ells Espanya i França, i de cultures no occidentals, com l’africana o l’ameríndia La música americana, però, presenta una considerable homogeneïtzació, que ha estat la font d’importants estils, com ara el country , el jazz , el blues , el gòspel o el rock Country Aparegué els anys trenta i quaranta, provinent de la música del sud rural dels Estats Units, i dels emigrants que es traslladaren a les grans ciutats Segons els etnomusicòlegs,…
Clément Philibert Léo Delibes
Música
Compositor francès.
Vida La seva mare, filla d’un cantant de l’Òpera de París i germana d’un organista, l’instruí musicalment quan era un infant Léo entrà al Conservatori de París pels volts del 1847, on estudià amb Tariot, F Benoist i A Adam, l’estil del qual el marcà profundament Tot i guanyar un premi de solfeig, mai optà al cobejat Premi de Roma de composició A disset anys era organista de Saint Pierre de Chaillot i acompanyant al Théâtre-Lyrique Fou cap a aquest segon vessant vers el qual acabà inclinant les seves preferències, tot i que treballà com a organista fins a l’edat de trenta-cinc anys El seu…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
modulació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, vol. I, Preludi núm. 1, BWV 846
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Procés de passar d’una tonalitat a una altra.
Una modulació suposa el desplaçament de l’ordre tonal, és a dir, el trasllat de les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant, etc cap a altres acords diferents dels inicials Per exemple, si la modulació es produeix entre do M i sol M, aleshores la funció de tònica deixa d’estar representada per l’acord de do M i passa a ser-ho per l’acord de sol M Aquest desplaçament comporta, d’una banda, la desestabilització i l’abandonament de la tonalitat inicial i, de l’altra, l’afirmació de la nova tonalitat En aquest sentit, la modulació, en oposició a la cadència, representa el vessant…
Francesc Valls i Galán
Música
Mestre de capella, compositor i teòric de la música català.
Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina