- L’úlcera pèptica, o úlcera gastro-duodenal, constitueix una lesió de tipus erosiu que es localitza a la capa mucosa que cobreix l’interior de l’estómac i el duodè i que és deguda a l’acció corrosiva del suc gàstric. Quan el trastorn es localitza a l’estómac, és anomenat úlcera gàstrica; quan ho fa al duodè, úlcera duodenal.
- La lesió ulcerosa sol cicatritzar al cap d’algunes setmanes d’haver aparegut, però en general tendeix a reaparèixer i cicatritzar periòdicament, de manera que és considerada un trastorn crònic. En aquest cas, és característic que s’alternin períodes simptomàtics o brots ulcerosos amb períodes de normalitat.
- Els símptomes més característics del brot ulcerós són dolor, localitzat a la part superior de l’abdomen, i acidesa, que es percep com una sensació de cremor que puja des de l’estómac cap a l’esòfag. Aquests símptomes poden manifestar-se en altres trastorns, però característicament, en el cas d’una úlcera pèptica, cedeixen amb la ingestió d’aliments o de substàncies alcalines, com ara llet o medicaments antiàcids.
- En el cas d’úlcera pèptica es contraindica absolutament l’administració de diversos medicaments que, tant per via oral com per via intramuscular o intravenosa, poden agreujar la lesió o ocasionar una hemorràgia. Així, qui pateix d’aquesta malaltia ha de consultar el metge abans de prendre cap medicament.
- Durant els brots ulcerosos cal que la dieta sigui harmònica i completa, i els aliments han d’ésser mastegats adequadament abans d’ésser empassats. Antigament hom aconsellava de suprimir el consum de molts aliments, com ara la carn de caça, la xocolata o el marisc; en l’actualitat, però, només es recomana d’abstenir-se’n si després del consum hom adverteix un increment del dolor o l’acidesa. En canvi, el consum de tabac, alcohol, cafè, te i begudes gasoses es troba contraindicat absolutament.
- La ingestió de llet sol procurar un alleujament dels símptomes. Això no obstant, hom recomana de no ingerir-ne massa, per exemple no més d’un litre diari, perquè aquest producte és ric en calci, un mineral l’augment del qual en l’organisme pot incrementar la secreció de suc gàstric i, per tant, agreujar l’úlcera.
- L’hidròxid d’alumini i l’hidròxid de magnesi, els antiàcids emprats més habitualment en cas d’úlcera pèptica, poden originar, quan es prenen durant llargs períodes de temps i a dosis elevades, lleus restrenyiments i diarrees, respectivament. Per a evitar l’aparició d’aquests efectes adversos, hom recomana la utilització dels preparats comercials que contenen una barreja d’ambdues substàncies, ja que d’aquesta manera es compensa l’efecte de restrenyiment que ocasiona l’un amb l’efecte diarreic de l’altre.
- Si bé el bicarbonat sòdic és un antiàcid que proporciona alleujament als símptomes ulcerosos, el seu consum reiterat no es troba exempt d’inconvenients, tant perquè ocasiona una secreció superior de suc gàstric, com perquè s’absorbeix al tub digestiu i pot causar greus trastorns orgànics. Així, doncs, si bé pot ésser útil eventualment, no ha d’ésser emprat de manera habitual.
- L’aparició sobtada d’algunes manifestacions pot expressar la presència d’una complicació. Així, una coloració ennegrida de les matèries fecals pot indicar l’existència d’una hemorràgia digestiva; l’aparició d’un dolor molt intens, acompanyat d’un profund malestar general i d’una contracció dels músculs abdominals involuntària i persistent, pot ésser indicativa d’una perforació de la paret de l’estómac o el duodè; o l’aparició de vòmits molt freqüents, o bé que contenen aliments en descomposició, pot traduir l’existència de l’estretor del pílor. En tots aquests casos, doncs, és fonamental d’adreçar-se urgentment al metge, perquè aquestes complicacions poden comportar la mort.
- De vegades les hemorràgies ocasionades per una úlcera pèptica són petites i no s’adverteixen perquè la sang que s’aboca a l’estómac o el duodè és expulsada inadvertidament amb les matèries fecals. Tanmateix, però, en ésser molt repetitives, al cap d’un temps es manifesten amb l’aparició progressiva d’una anèmia.
- En absència de complicacions, el tractament es basa en el repòs, la dieta adequada i l’administració de diversos fàrmacs, com ara antiàcids, i també cimetidina o ranitidina, durant els brots ulcerosos. En els casos greus, quan es manifesten brots ulcerosos massa freqüents, o bé apareixen complicacions, se sol requerir la cirurgia.
- Amb les tècniques quirúrgiques actuals, és possible d’eradicar aquesta malaltia en gairebé tots els casos, per bé que després de la intervenció el pacient s’ha de sotmetre periòdicament a controls mèdics per tal de prevenir o tractar algunes complicacions postoperatòries.