Resultats de la cerca

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972…

Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a diversos pianos de…

Estudià composició amb F Szopski a l’Escola de Música Chopin de Varsòvia, i filosofia a la Universitat de Varsòvia Estudià també musicologia a la Universitat de Lwów i el 1930 completà la seva formació musical a París Exercí la docència a Lódá, Poznan i Varsòvia Sikorski ocupà un lloc preeminent en l’ensenyament de tota una generació de compositors, des d’A Malawski fins a T Baird, i com a autor evolucionà del postwagnerisme a l’avantguarda neoclàssica Destaca, en la seva producció, una important quantitat d’obres orquestrals quatre simfonies 1919, 1921, 1953 i 1969, moltes de les quals tenen…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb A Michalowski piano, G Roguski harmonia i Z Noskowski composició Fundà la Societat Coral Lutnia 1887, que dirigí fins a la seva mort També dirigí el cor de la catedral de Sant Joan, feu classes al conservatori i, des del 1893, s’encarregà de l’escola coral dels teatres de Varsòvia Exercí la crítica musical en la revista "Gazeta Polska" 1882-86 i tingué cura de l’edició de diversos reculls de peces corals, com ara Lutnia 'Llaüt', 1888-1903 o Rybalt 'El músic viatger', 1913 La seva obra, bàsicament coral, presenta un delicat treball en la…

Fill de Cebrià Cabané, inicià la formació musical al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Benvingut Socias, harmonia amb J Zamacois i instrumentació amb J Lamote de Grignon Posteriorment realitzà estudis d’orgue amb Josep Muset a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Professor, a partir del 1934, de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, el 1950 n’assumí la direcció, i no abandonà el càrrec fins el 1981 El 1948 fou nomenat professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Director de l’Orfeó de Sabadell i sotsdirector de l’Orfeó Català, del conjunt…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca…

Rebé la primera formació musical del seu pare A l’edat de set anys la seva família es traslladà a París Allà estudià amb Taffanel flauta, Pugno i Leroux harmonia i Lenepveu composició, i aconseguí els primers premis de flauta i fuga i el segon Premi de Roma de Composició el 1905 El 1919 substituí Taffanel com a professor de flauta al Conservatori de Música de París i posteriorment ocupà el lloc de Dukas i D’Indy a les classes de composició Compongué òperes Le chevalier et la demoiselle , 1941, ballets, cançons i música simfònica i de cambra, i escriví un mètode per a flauta…

Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda , opus 3 El 1899 s’installà a París, on conegué V d’Indy i G Fauré A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i fuga al…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894…

Estudià piano amb G Leguía, violí amb M Béjar Pacheco, teoria amb C Sánchez Málaga, harmonia i contrapunt amb A Sas, i composició dodecatònica a Bogotà amb R Pineda 1957 També estudià al Conservatori Nacional de Lima, on exercí com a docent, i cursà dret a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Guanyà diversos premis nacionals en l’àrea de la composició Algunes de les seves obres més destacables són Chulpas , una de les més importants obres simfòniques del país 1968, la cantata Apu Inqa 1970 i les simfonies Nazca i el Modo Nazca , que s’interpreta amb instruments…