Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Castell de Saüquedell (les Valls d’Aguilar)
Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de Saüquedell Com…
Santa Eulàlia de Cerqueda (Alàs i Cerc)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del…
Torre de Solanelles (els Prats de Rei)
Art romànic
Malauradament, hom conserva poques dades històriques d’aquesta torre La primera referència que en tenim és de l’any 1022, però no torna a aparèixer documentada fins al segle XII, en deixar Segui, senyor del castell de Castellar, la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El 1138 una dona anomenada Manasses, juntament amb els seus fills, fa donació de l’alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella L’any 1267 Blanca, abadessa del monestir de Valldaura d’Olvan, adquirí el castell de Solanelles per al seu monestir Les notícies posteriors són ja del segle XIV El mes de setembre…
Pere Rabassa
Música
Mestre orguener francès o flamenc.
Resident a Barcelona, actiu i documentat entre el 1538 i el 1581, fou companyó de Pere Flamenc i, juntament amb Fermí Granollers i el ’mestre fuster’ Antoni Carbonell, amb la supervisió del canonge Pere Alberc i Ferrament, bastiren el gran orgue actual de la seu barcelonina entre el 1538 i el 1540 Al final d’aquest mateix any, els tres orgueners establiren contracte per al de Santa Maria del Pi, també de Barcelona El 1548, amb Jaume Picó, construí l’orgue de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat, instrument que serví de model al de la parroquial de Caldes de Montbui 1552…
desnuclearització
Militar
Política
Procés polític i estratègic internacional, tendent a la creació de zones on són prohibits la fabricació i l’emmagatzematge d’armes nuclears.
Els precedents d’aquesta proposta són el tractat de l’Antàrtic 1959 i el tractat de Tlatelolco 1967, els quals conceptuen l’Antàrtida i l’Amèrica Llatina com a zones no aptes per a la realització de proves nuclears Al llarg dels anys cinquanta, hom presentà diverses temptatives per a constituir zones desnuclearitzades a Europa, sense obtenir, però, resultats positius Els països escandinaus Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia han arribat a diversos acords que limiten la producció i la permanència en llur territori d’enginys nuclears, en un procés per a desnuclearitzar tota la zona nòrdica…
procés de Burgos
Militar
Nom amb què és conegut el consell de guerra celebrat a Burgos —capitania general de la VI regió militar espanyola, que engloba el País Basc— contra 16 persones, acusades de pertànyer a ETA i de la mort d’un inspector de policia, entre altres accions armades.
El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una…
Santa Maria de Torres (Torres de Segre)
Art romànic
La població de Torres de Segre es troba al marge esquerre del riu Segre, al sud-oest de Lleida Torres era un dels pocs indrets per on es passava a l’altra riba del Segre en un principi amb barca, el que conferí a la població una posició estratègica L’any 1133 s’esmenta per primera vegada el lloc de Torres, que llavors era domini de la família Cervera Al segle XIII passà als templers i al segle següent als hospitalers, que integraren Torres al Gran Priorat de Catalunya fins a la fi de l’antic règim La parròquia de Torres de Segre és coneguda des de l’any 1168, en què apareix en l…
Publi Eli Adrià

Bust d’Adrià (British Museum)
Isaac Lee (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (117-138), de la dinastia antonina.
Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que…
Gaietà Cornet i Mas
Literatura catalana
Enginyer industrial, taquígraf i escriptor.
Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…
,
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina