Resultats de la cerca

Comte de Salmis i de Sölvesborg 1651 Començà la carrera militar a Alemanya, durant la guerra dels Trenta Anys com a general participà en la batalla de Lützen 1632, i, després de la mort de Banér 1641, fou un dels tres generals que comandaren l’exèrcit suec a Alemanya Participà en les victòries de Wolfenbüttel 1641, Leipzig 1642 i sobretot Fehmaru 1644, victòria naval que li valgué el comandament general de la flota Governador de Pomerània 1646, participà encara en les operacions de Polònia, Brandenburg i Dinamarca 1655-58 Acabada la guerra, governà Pomerània fins a la mort Durant la minoritat…

Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…

Un precedent fou l’anomenat “primer Terror”, pel setembre del 1792, quan es produí una matança indiscriminada de presoners contrarevolucionaris, en un clima d’excitació per la invasió estrangera del territori francès La primera onada, per l’octubre del 1793, fou provocada pel perill militar contra la Convenció fou el moment de l’execució de Maria Antonieta i de nombrosos girondins La segona onada el Gran Terror, els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder El Tribunal Revolucionari de París en fou el gran instrument…

Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva…

Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les…

Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes…

Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’…

Fill d’ Axaiacatl , fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S’hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés ,…

El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també actuà amb l’…