Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Glossari del vitrall
Art gòtic
Esquema d’una vidriera Grisalla Colors vitrificables que tenen com a base òxids metàllics, ja sigui de ferro o de coure, i que són utilitzats per a fer dibuixos interns o pintar ombres en les peces de vidre que integren una vidriera Teòfil aconsella fer-los amb la mateixa proporció de pols de vidre verd, de vidre blau i de coure, tot barrejat amb vi o orina Groc d’argent Color obtingut mitjançant sals d’argent nitrat, clorur o sulfur d’argent, que s’aplica al vidre per tal de tenyir-lo i que penetra en l’estructura vítria Els tons van del…
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
Epidermis
Anatomia humana
L’ epidermis és la capa més superficial o externa de la pell És formada per teixit epitelial , constituït exclusivament per cèllules íntimament adherides entre si A diferència del que s’esdevé en altres teixits orgànics, l’epitelial no conté cap tipus de substància que uneixi les cèllules ni té tampoc vasos sanguinis El teixit epitelial epidèrmic és format per quatre capes de cèllules, bé que en algunes zones hom en diferencia cinc Cadascuna d’aquestes capes presenta característiques especials La capa cellular més profunda és la capa basal , que consta d’una única filera de cèllules de forma…
Francesc Xavier de Garma i de Duran
Historiografia catalana
Heraldista i arxiver.
Vida i obra Fill de Francesc Xavier de Garma i Salcedo, notari de Bilbao, historiador, cavaller d’Alcántara i comanador d’Ocanya, i Isabel de Duran i Granados, natural d’Alcántara Rebé una acurada educació i des de molt jove residí a Barcelona El 1740 fou nomenat director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on dugué a terme una feina destacada en la reunió i classificació dels fons, tot i la constant manca de recursos, segons reconeix en una sèrie de cartes que es conserven a la Biblioteca de Catalunya El 1747 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona En aquesta corporació es…
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
barba
Zoologia
Cadscuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten.
Són unes formacions triangulars la vora interna de les quals presenta una franja de pèls llargs i rígids Les barbes, com els pèls o les ungles, es gasten per l’àpex i tenen un creixement continu Llurs dimensions i llur nombre per individu diversos centenars varien segons les espècies Per raó de llur elasticitat, eren emprades per a fer barnilles de cotilla, etc
mixernó

Mixernó
Dr. Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret en forma d’embut i de color ros brunenc o bru rogenc, amb làmines primes decurrents.
Es fa en boscs, sobre la virosta
peracàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis caracteritzats pel fet que alguns periopodis porten làmines el conjunt de les quals constitueix una mena de cambra incubadora on es desenvolupen els ous.
Inclou els ordres dels misidacis , tanaidacis, isòpodes, cumacis, amfípodes i termosbenacis
alzinoia

Alzinoia
H. Krisp (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, blanquinós, amb esquametes grises, làmines decurrents, peu gruixut, excèntric, que es fa sobre troncs d’arbres planifolis, sovint quan encara són vius.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina