Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Joan Muntaner i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la Historia 1817
Manuel Ballesteros Gaibrois
Història
Americanista andalús.
Doctorat en història a Madrid, amplià estudis a Berlín Catedràtic de la Universitat de València 1940-50, ocupà després la càtedra d’història d’Amèrica precolombina de Madrid, on creà el Seminario Español de Indigenismo i el Seminario de Estudios Americanistas i fundà la “Revista Española de Antropología Americanista” 1961 És autor de nombroses obres científiques i de divulgació, com Historia del Mundo Antiguo 1941, Historia de la Cultura 1946, Historia de América 1947, Historia Universal 1946, Historia de España 1960, La idea colonial de Ponce de León 1961 i Sencilla Historia de Chinchero…
Pere Serra i Romeu
Música
Violinista.
Inicià els estudis musicals a la Plana de Vic i els prosseguí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà amb Enric Ribó, Gonçal Comellas, Sándor Végh, Agustín León Ara, Montserrat Cervera i An-dré Getler El 1967 entrà a formar part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i posteriorment en fou concertino associat Ha estat un destacat intèrpret de música de cambra amb el Trio OBC i el Trio i Grup Bartók, del qual fou fundador Fou també membre fundador i violí concertino de la Simfònica del Vallès Del 1967 al 2001 exercí la docència a l’Escola de Música de Vic, on organitzà l’…
Ana Alcázar Carrillo
Tennis
Tennista.
El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el Roland Garros…
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres cronistes, com G González Dávila…
Alberti
Família florentina que als s. XIV i XV lluità contra els Albizzi, caps del govern oligàrquic, a causa de llur tendència popular.
Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto di Neroccio degli Alberti…
Juan de Esquivel Barahona
Música
Compositor castellà.
Es formà com a nen cantor a la catedral de la seva ciutat natal, i entre el 1581 i el 1585 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Oviedo Després de recórrer altres destins, el 1608 passà a ocupar el magisteri de la catedral de Ciudad Rodrigo, on es mantingué actiu fins a la seva mort En aquesta seu es beneficià de la protecció del bisbe Pedro Ponce de León, que sufragà les despeses de l’edició de tres reculls d’obres de polifonia litúrgica Missarum liber primus Salamanca 1608, Motecta festorum et dominicarum Salamanca 1608 i Liber secundus psalmorum, hymnorum, magnificarum…
Lluís Calpena i Ávila
Historiografia catalana
Estudiós de la història religiosa, teòleg i orador.
Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…
Luis García de Valdeavellano y Arcimis
Historiografia
Historiador castellà.
Fou professor a Barcelona 1933-54 i a Madrid des del 1954 i membre de l’Academia de la Historia des del 1960 Vinculat a l’escola de medievalistes dirigida per Claudio Sánchez Albornoz, formà part del Centro de Estudios Históricos Dedicat a l’estudi econòmic, social i institucional de l’edat mitjana, les seves principals obres són El mercado Apuntes para su estudio en León y Castilla durante la edad media 1931, Historia de España De los orígenes a la baja edad media 1952, Sobre los burgos y los burgueses en la España medieval 1960, Historia de las instituciones españolas De los orígenes al…
salsa
Música
Terme que designa un conjunt de músiques caribenyes i llatinoamericanes.
El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré, Arsenio…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina