Resultats de la cerca
Es mostren 661 resultats
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació El pintoresc poblet de la Coma es troba a l’alta conca del riu Cardener, que neix allí mateix, al vessant meridional del Port de Comte, a 6,700 km de Sant Llorenç Mapa 254M781 Situació 31TCG836706 Per arribar-hi, hom pot agafar la carretera que surt de Sant Llorenç de Morunys i duu a la Coma amb uns 8 km JCS Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pedra Inicialment degué ésser només una capella o una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra, i degué passar posteriorment a tenir funcions parroquials Depengué del monestir de Sant Llorenç de…
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el processament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la recerca…
Pere Bellot
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…
Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul la. Estatua conservada al Musée du Louvre de Paris.
© Fototeca.cat
Història
General i polític romà.
Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng…
Sant Jaume de Timor (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del poble de Timor, ara en ruïnes com tot el llogaret ECSA-X Solé L’antiga església parroquial de Sant Jaume forma part del conjunt aïllat i en ruïnes de Timor, situat dalt d’un turó visible des de la N-II, anant de Cervera cap a Barcelona Mapa 34-15 390 Situació 31TCG610116 Des de la carretera N-II, a uns 6 km de Cervera en direcció a Barcelona, s’agafa una pista a mà esquerra que hi mena XSB Història Aquesta església, antiga parròquia del lloc de Timor, és esmentada per primera vegada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII L’…
Variants de la conducta sexual: heterosexualitat i homosexualitat
La manera més estesa de comportament sexual és l’atracció eròtica i afectiva per persones de sexe diferent al propi, conducta que és anomenada heterosexual Una variant també estesa és, però, l’atracció per persones del mateix sexe, conducta que és anomenada homosexual hi ha altres termes per a designar els individus que presenten preferentment tendències homosexuals gais en el cas dels homes i lesbianes en el cas de les dones En realitat, no és adequat parlar de persones hetero o homosexuals, sinó de conductes hetero o homosexuals, ja que es considera que en tota la població hi ha un…
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…
senyal de tros
Indústria tèxtil
Marca, consistent generalment en una ratlla de color, feta o posada en determinats punts d’un ordit per dividir-lo en trossos i indicar el començament i l’acabament de cadascun, de manera que la teixidora sàpiga els llocs on ha de teixir les llistes.
fretat | fretada

fretat
Heràldica
Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes (o també d’altres objectes llargs, com les llances) que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.
A vegades els punts d’intersecció són clavetejats
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
